Casa Joaquim Serra i Franch
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Construcció | 1860 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Avinyó, 46 i Carabassa, 9 | |||
| ||||
| Bé amb protecció urbanística | ||||
| Tipus | Bé amb elements d'interès | |||
| Id. Barcelona | 161 | |||
La casa Joaquim Serra i Franch és un edifici situats als carrers d'Avinyó, 46 i d'en Carabassa, 9 de Barcelona, catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C).[1] Tot i que actualment siguin finques separades, antigament estava unit al dels carrers d'en Carabassa, 8 i d'en Serra, 9[2] per un pont, enderrocat per a la seva construcció.
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici de planta baixa, quatre pisos i àtic, amb façana a dos carrers, que presenta les característiques pròpies de l'arquitectura dels edificis d'habitatges de mitjans del segle xix. Els baixos del carrer d'Avinyó tenen obertures d'arc escarser i de llinda plana al d'en Carabassa. El parament presenta un especejament en franges horitzontals.[1]
El portal de la façana principal del carrer d'Avinyó està emmarcat per motllures, i a sobre del qual hi ha el balcó doble central del primer pis. El parament és a base d'un estucat llis emmarcant les obertures i amb plafons senzills entre els balcons, i a nivell dels forjats hi ha impostes motllurades.[1]
Història[modifica]
El 1785, el corredor reial de canvis Antoni Torredà va adquirir en emfiteusi unes cases als carrers dels Escudellers (actualment d'Avinyó), d'en Carabassa i d'en Serra a cens de 508 lliures anuals,[3][4] i el 1786 va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer d'en Serra amb planta baixa i tres pisos.[5] El 1787, va fer construir un edifici de planta baixa i tres pisos sobre una part del jardí del carrer d'en Carabassa, així com estintolar el pont que el comunicava amb l'edifici del carrer dels Escudellers,[6] i poc després, va demanar permís per a posar balcons a l'edifici que acabava de construir.[7] El 1788, va demanar permís per a reconstruir el frontis del carrer dels Escudellers.[8]
Posteriorment, la finca va passar a mans del comerciant i fabricant de paper Miquel Elias i Vilarrúbia (1766-1841)[9][10] que va constituir la societat Elías y Sobrino[11] amb el seu nebot Joaquim Serra i Franch (Capellades, 1780 - Barcelona, 1864).[9] El 1850, aquest va redimir el cens que gravava la propietat (vegeu casa Antoni de Monasterio),[4] i el 1860 va encarregar al mestre d'obres Josep Nolla la reedificació de la casa del carrer dels Escudellers, que va suposar l'enderrocament del pont sobre el carrer d'en Carabassa.[12]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Parcel·la cadastral 1414202DF3811C». Punt d'Informació Urbanística de Barcelona. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ AHPB, notari Joan Fontrodona i Roura, 31-08-1785.
- ↑ 4,0 4,1 AHPB, notari Lluís Gonzaga Pallós, manual 1.327/1, f. 322-331, 10-10-1850.
- ↑ «Antonio Torredà. Corredor Reial de Canvis. Serra. Casa. Planta baixa i tres pisos. Enderrocar i reedificar». C.XIV Obreria C-140/1786-34. AHCB, 08-03-1786.
- ↑ «Antonio Torredà. Corredor Reial de Canvis. Carabassa. Casa. Edificar, apuntalar un pont de fusta». C.XIV Obreria C-44/1787-91. AHCB, 26-04-1787.
- ↑ «Antonio Torredà. Corredor Reial de Canvis. Carabassa. Casa. Posar balcons. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-46/1787-219. AHCB, 10-10-1787.
- ↑ «Antonio Torredà. Corredor Reial de Canvis. Escudellers i Carabassa. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-48/1788-138. AHCB, 06-07-1788.
- ↑ 9,0 9,1 Rovira i Tobella, 2008.
- ↑ Diario de Barcelona, 25-02-1826, p. 446.
- ↑ Diario de Barcelona, 17-07-1840, p. 2771.
- ↑ AMCB, 10-05-1860.
Bibliografia[modifica]
- Rovira i Tobella, Ramon «Els propietaris de la fàbrica de paper "La Gelindese" de Gelida (1791-1918)». Paratge, 20-21, 2008, pàg. 159-165.