Casa Joan Roig i Vidal
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial  | |||
| Cronologia | ||||
| 1740 | renovació | |||
| 1827 | renovació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura popular | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera (Barcelonès) | |||
| Localització | Barra de Ferro, 8 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 52363 | |||
| Id. Barcelona | 72 | |||
| Plànol | ||||
 | ||||
La Casa Roig i Vidal és un edifici situat al carrer de la Barra de Ferro, 8 de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Immoble residencial de planta baixa i tres pisos. La façana, molt austera i sense cap element distintiu, s'estructura en sis fileres d'obertures de llinda horitzontal. Les dels baixos comprenen la porta de l'escala de veïns i una finestra, essent la resta accessos al pati central, on hi ha les escales que condueixen al pis principal, des d'on dues escalinates més arriben als pisos superiors. Es tracta, doncs, una concepció de l'espai basada en el pati gòtic, si bé aquest casal correspon al segle xviii.[2]
Els balcons tenen llosanes de pedra de Montjuïc i baranes de ferro forjat sense cap mena d'ornamentació.[2]
Història[modifica]
El 1685, els marmessors i administradors de la causa pia de la difunta Maria Codina i de Cardona van establir en emfiteusi al notari Rafael Albià una casa al carrer d'en Claret (actualment de la Barra de Ferro) amb la imposició d'un cens de 125 lliures anuals.[3][4] El 1705, els administradors dels béns no vinculats del seu net Lluís de Queralt i d’Alagó, comte de Santa Coloma, li van vendre una habitació i una capella situada al primer pis i una altra habitació al segon,[5] i la resta de la propietat al noble Josep de Móra i Cirera per 6.000 lliures barcelonines (vegeu Palau del Marquès de Llo).[6][7]
El 1740, el seu fill Francesc, també notari, va vendre la propietat al comerciant Francesc Clota i Teixidor (vegeu Can Clota) per 5.500 lliures barcelonines.[8] Tot seguit, aquest va encarregar-ne la reforma als mestres de cases Anton i Josep Reit (o Reyt), pare i fill,[9] que es comprometeren a dur-les a terme en cinc mesos per uns honoraris de 900 lliures barcelonines. Entre els treballs a realitzar hi havia la construcció d'un magatzem a l'espai de l'hort o eixida, i un jardí sobre aquest.[10] Clota també va pactar amb el seu veí Josep Francesc de Móra i Catà diverses qüestions sobre la servitud que tenia la propietat d'aquest vers la seva.[11]
El 1786, el comerciant Jeroni Anglès (vegeu fàbrica d'indianes de Joan Rull), que també posseïa la finca veïna que feia cantonada amb el carrer dels Banys Vells,[12][13] va demanar permís per a obrir-hi una porta i tancar dues finestres.[14][15][16] A la seva mort el 1797[15] fou succeït per la seva vídua Teresa Garí,[17][18] que va posar en lloguer la casa i el magatzem.[19][20]
El 1827, l'indià Joan Roig i Vidal va demanar permís per a reconstruir els dos frontis del carrer de la Barra de Ferro (però l'actual núm. 6 fou segregat i adquirit per Pere Carbó i Rovira) cedint terreny a la via pública, segons el projecte del mestre de cases Pere Rovira,[21] que el 1829 es va encarregar d'un altre edifici al núm. 7 del carrer dels Banys Vells.[22] Poc després, s'hi va instal·lar el seu cosí Miquel Roig i Rom, comerciant i navilier retornat de Cuba.[23][24][25]
Posteriorment, la propietat va passar a mans de Pere Collaso i Gil (vegeu Casa Collaso).[26] El 1911, el seu fill Enric Collaso i Gil va demanar permís per a construir un habitatge per al porter al terrat, segons el projecte de l'arquitecte Josep Majó i Ribas.[27]
El 1954, Narcís Brunells i Vinyals (vegeu Pastisseria Brunells) va demanar permís per a instal·lar-hi un garatge,[28] que encara existeix.[29]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Joan Roig i Vidal |
- ↑ «Edifici d'habitatges». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 «Edifici d'habitatges al carrer Barra de Ferro, 8». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ AHPB, notari Jeroni Brotons, 13-12-1685.
- ↑ Garcia Espuche, 2020, p. 429.
- ↑ AHPB, notari Bartomeu Cerveró, 30-1-1705.
- ↑ AHPB, notari Rafael Albià, 2-2-1705.
- ↑ García Espuche, 2020, p. 430.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/25, f. 105-111v, 2-4-1740.
- ↑ Arranz, 1991, p. 385-387.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/25, f. 280v-282, 21-8-1740.
- ↑ AHPB, notari Josep Francesc Fontana, manual 934/25, f. 246-247v, 10-7-1740.
- ↑ AHCB, Allotjament i utensilis I-14.03, 1802.
- ↑ Diario de Barcelona, 19-05-1806, p. 614.
- ↑ «Geronimo Anglès. Comerciant. Casa. Barra de Ferro. Obrir una porta i tancar dues finestres». C.XIV Obreria C-42/1786-223. AHCB, 24-11-1786.
- ↑ 15,0 15,1 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2018, p. 210.
- ↑ Diario de Barcelona, 22-01-1793, p. 87.
- ↑ «Causa de ANGLÉS Y GARÍ, Teresa, consorte de Jerónimo Anglés, comerciante de Barcelona, contra MATAS, Miguel, botero, comerciante de la Barceloneta». REAL AUDIENCIA, Consulado y Tribunal de Comercio, C, 7300. ACA, 1786.
- ↑ Diario de Barcelona, 28-07-1797, p. 864.
- ↑ Diario de Barcelona, 27-01-1800, p. 111.
- ↑ Diario de Barcelona, 24-06-1808, p. 780.
- ↑ «Joan Roig i Vidal. Barra de Ferro 13. Casa. Enderrocar i reedificar amb tres pisos». C.XIV Obreria C-131/1827-089. AMCB, 25-06-1827.
- ↑ «Joan Roig i Vidal. Banys Vells, 11. Enderrocar i reedificar de 3 pisos amb balcons». =C.XIV Obreria C-102. AHCB, 18-06-1829.
- ↑ Diario de Barcelona, 07-08-1833, p. 1751.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 216, 288, 289.
- ↑ Rodrigo i Alharilla, 2007, p. 233.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 355.
- ↑ «José Domenech. Barra de Ferro 8. Afegir un pis a la casa». Q127 Foment 659/1911. AMCB, 02-06-1911.
- ↑ «Narciso Brunells Viñals. Barra de Ferro 8. Permís per a instal·lar garatge». Q122 Activitats 100631. AMCB.
- ↑ «Narciso Brunells Viñals». Guía de servicios. Barcelona. Metropoli Abierta.
Bibliografia[modifica]
- Arranz, Manuel. Mestres d'obres i fusters. La construcció a Barcelona en el segle XVIII. Col·legi d'Aparelladors i Arquitectes Tècnics de Barcelona, 1991, p. 400-412. ISBN 848710407X.
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019. ISBN 978-84-9156-216-0.
- García Espuche, Albert. La gent del carrer Montcada: una història de Barcelona (segles xiii a xviii), vol. II. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2020. ISBN 978-84-9156-257-3.
- Rodrigo i Alharilla, Martín. Indians a Catalunya: capitals cubans en l'economia Catalana. Barcelona: Fundació Noguera, 2007. ISBN 978-84-9779-529-6.