Cleusonita
 Cleusonita | |
|---|---|
| Fórmula química | Pb(U4+,U6+)Fe2+ 2(Ti,Fe2+,Fe3+)18(O,OH)38 |
| Epònim | Cleuson Lake (en)   |
| Localitat tipus | llac Cleuson, Vall de Nendaz, Valais, Suïssa |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.CC.40 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.09 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | trigonal |
| Estructura cristal·lina | a = 10,385(2) Å; c = 20,900(7) Å; |
| Grup puntual | 3 - piramidal |
| Color | negre |
| Macles | generalment maclat |
| Lluïssor | submetàl·lica |
| Color de la ratlla | negre |
| Diafanitat | opaca |
| Densitat | 4,74 a 4,93 g/cm³ (mesurada); 5,27 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | isotròpica |
| Impureses comunes | Al, Mn, V |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1998-070 |
| Símbol | Ceu |
| Referències | [1] |
La cleusonita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la crichtonita. Rep el seu nom de l'indret on va ser descoberta: el llac Cleuson, a la vall de Nendaz (Valais, Suïssa).[1]
Característiques[modifica]
La cleusonita és un òxid de fórmula química Pb(U4+,U6+)Fe2+
2(Ti,Fe2+,Fe3+)18(O,OH)38. Cristal·litza en el sistema trigonal. La cleusonita és en part un mineral metamict. El dany de la radiació li produeix una inflor macroscòpica (és a dir, té densitat i dimensions de les cel·les unitàries variables) i també fa que el mineral aparegui òpticament isòtrop.[1]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la cleusonita pertany a «04.CC: Òxids amb relació Metall:Oxigen = 2:3, 3:5, i similars, amb cations de mida mitjana i gran» juntament amb els següents minerals: cromobismita, freudenbergita, grossita, clormayenita, yafsoanita, latrappita, lueshita, natroniobita, perovskita, barioperovskita, lakargiïta, megawita, loparita-(Ce), macedonita, tausonita, isolueshita, crichtonita, davidita-(Ce), davidita-(La), davidita-(Y), landauïta, lindsleyita, loveringita, mathiasita, senaïta, dessauïta-(Y), gramaccioliïta-(Y), diaoyudaoïta, hawthorneïta, hibonita, lindqvistita, magnetoplumbita, plumboferrita, yimengita, haggertyita, nežilovita, batiferrita, barioferrita, jeppeïta, zenzenita i mengxianminita.
Formació i jaciments[modifica]
La cleusonita va ser descoberta al llac Cleuson, a la vall de Nendaz (Valais, Suïssa). També ha estat descrita a altres indrets de Suïssa, Àustria, Itàlia, Macedònia del Nord, Rússia i la Xina.[1]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Cleusonite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].