Derriksita
 Derriksita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₄(UO₂)(SeO₃)₂(OH)₆·H₂O |
| Epònim | Joseph Derriks (en)  |
| Localitat tipus | Mina Musonoi, Kolwezi, Districte de Kolwezi, Lualaba, República Democràtica del Congo |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.JG.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.JG.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/K.11 |
| Dana | 34.7.5.1 |
| Heys | 28.1.7 |
| Propietats | |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,770 nβ = 1,850 nγ = 1,890 |
| Birefringència | δ = 0,120 |
| Dispersió òptica | r > v distingible |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1971-033 |
| Símbol | Drk |
| Referències | [1] |
La derriksita és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per Jean-Marie François "Joseph" Derriks (1912-1992), geòleg belga i administrador de la Union Minière du Haut Katanga (UMHK).
Característiques[modifica]
La derriksita és un òxid de fórmula química Cu₄(UO₂)(SeO₃)₂(OH)₆·H₂O.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la derriksita pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, parageorgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, burnsita i al·localcoselita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Musonoi, a la localitat de Kolwezi, dins els districte homònim de la província de Lualaba, a la República Democràtica del Congo. Posteriorment també ha estat descrita a Zálesí, a la localitat txeca de Javorník, a la regió d'Olomouc. Aquests dos indrets són els únics on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Derriksita |
- ↑ «Derriksite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 13 abril 2018].
- ↑ «Derriksita. Minerales» (en castellà). [Consulta: 10 novembre 2021].