Parageorgbokiïta

Parageorgbokiïta
Fórmula química	Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂
Epònim	georgbokiïta i para-
Localitat tipus	Segon con d'escòria, Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.JG.05
Nickel-Strunz 9a ed.	4.JG.05
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/K.05
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 5,3982Å; b = 8,0543Å; c = 11,128Å; β = 99,258°
Grup puntual	2/m - prismàtica
Color	verd
Duresa	3 a 4
Lluïssor	vítria
Densitat	4,7 g/cm³ (calculada)
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA2006-001
Símbol	Pgbk
Referències

La parageorgbokiïta és un mineral de la classe dels òxids. Rep el nom per la seva relació amb la georgbokiïta.

Característiques

La parageorgbokiïta és un òxid de fórmula química Cu₅(SeO₃)₂O₂Cl₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 3 i 4. És un mineral dimorf de la georgbokiïta.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la parageorgbokiïta pertany a «04.JG - Selenits amb anions addicionals, sense H₂O» juntament amb els següents minerals: prewittita, georgbokiïta, cloromenita, ilinskita, sofiïta, francisita, derriksita, burnsita i al·localcoselita.

Formació i jaciments

És un mineral format a les fumaroles volcàniques. La seva temperatura de formació es calcula que ha estat entre 400 i 625 °C. Va ser descoberta al segon con d'escòria de l'avanç nord de la Gran erupció fissural del volcà Tolbàtxik, un volcà rus situat a l'óblast de Kamtxatka, al Districte Federal de l'Extrem Orient. Es tracta de l'únic indret de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.