Estances
| Tipus | poemari  |
|---|
Estances és un llibre de poemes de Carles Riba. La primera part del volum fou publicada inicialment com una obra independent amb el títol “El primer llibre d'estances”. Aquesta fou la primera obra poètica publicada per Riba en forma de volum.[1] Posteriorment l'autor hi afegí una segona part que donà lloc al volum tal com es coneix avui, amb el títol d'"Estances".[2]
Els poemes[modifica]
Els primers poemes de les primeres estances aparegueren el 1913 i el 1914 a la revista Catalunya amb el títol genèric d'"Aspàsia" i es troben en la línia de les que Josep Maria López-Picó havia publicat el 1912 a “Amor, senyor”. El Primer llibre d'Estances és un exemple de l'etapa noucentista de Riba per la seva rigorosa construcció formal i per la constant presència de fonts cultes (Homer, poetes medievals catalans i italians, etc.). Però aquests primers poemes, de temàtica sobretot amorosa, revelen una voluntat introspectiva, d'anàlisi dels propis estats i experiències, que singularitzà Riba en relació amb el predominant realisme dels poetes catalans llavors coetanis.[3] Els quaranta-dos poemes del primer llibre tenen un caràcter força unitari. El poeta hi reflexiona sobre el procés de creació i paral·lelament es va construint també un discurs sobre l'amor (sempre en termes abstractes), que es complementa amb un seguit de reflexions metafísiques sobre la mort i el pas del temps.[4]
El segon llibre està dividit en dues parts. En la primera, amb vint poemes escrits entre el 1920 i el 1928, l'autor segueix bàsicament les línies fixades en el volum anterior, sempre amb la reflexió sobre la condició del poeta com a qüestió de fons. La segona part, també de vint poemes (escrits entre el 1929 i el 1930), significa una evolució important. Sota la influència d'alguns dels grans autors del postsimbolisme coetani va tendint cap a un llenguatge que ja no està tan condicionat per l'estructura de les estrofes i que s'acosta cada cop més a allò que a l'època s'entenia com a poesia pura.[4] D'aquest moment data el Segon llibre d'Estances (1929-1930) i "Tres suites" (1930-1935).
Procés de creació[modifica]
Format sota la influència del Glosari d'Eugeni d'Ors, Riba passà per un període plenament noucentista durant la segona dècada de segle. L'ascendent de Xènius es palesà, per exemple, en els seus articles de crítica ("Escolis i altres articles", 1921, i en els primers d'"Els marges", 1927), en què Riba maldava per construir-se un pensament literari propi manllevant conceptes i termes a diferents teòrics i crítics romàntics, simbolistes, etc., però, sobretot, a l'ideari del Pantarca. També la poesia ribiana dels anys deu, la del "Primer llibre d'Estances" (1919), pot ser qualificada de noucentista en un cert sentit orsià.
El trànsit entre la primera etapa literària i vital de Riba i la següent, el marquen l'any 1922 i la seva estada a Alemanya per a estudiar sota el mestratge del filòleg Karl Vossler. Aquest període d'un any passat en terres germàniques determinà la nova direcció que havia d'emprendre tota la seva obra. En primer lloc, quant a la seva poesia. El punt d'inflexió, en aquesta faceta, ja s'havia iniciat l'any 1919, quan, acabat el Primer llibre d'Estances, Riba havia entrat en una època de crisi poètica. Gabriel Ferrater va assenyalar, com a causes d'aquella crisi, la «manca de tradició» on poder agafar-se poèticament i el fet d'haver exhaurit l'estil en què havia basat el seu primer recull d'Estances, amb el reiterat recurs a les al·legories i les prosopopeies medievalitzants.[5] Cal, encara, afegir-hi la mala recepció que va tenir entre el públic català el seu primer llibre de poemes, que fins i tot el va dur a plantejar-se de deixar d'escriure. Fou Josep Carner -com reconeixerà Riba anys després- qui, en aquests moments difícils, el va convèncer que es mantingués fidel a la seva línia d'escriptura i que prosseguís la seva personal evolució, al marge de les opinions contràries.[5] A partir del contacte amb el filòleg Karl Vossler i sobretot amb la coneixença del poeta Paul Valéry (1924) Riba va iniciar el seu camí cap a la poesia postsimbolista.[6]
Edicions en vida de l'autor[modifica]
- "La Revista", Barcelona 1919 ("Primer llibre d'estances").
- “La Mirada”, Sabadell 1930.
- "La Rosa dels Vents", Barcelona, 1937.
- "Selecta", Barcelona, 1947.
Referències[modifica]
- ↑ Serra, Montserrat «Fragment: ‘Llibres de poesia’ de Carles Riba». Vilaweb, 13-07-2019.
- ↑ Riba, Carles. Les estances. Barcelona: Els Llibres de l'Escorpí Poesia (Edicions 62), 1984, p. 5. ISBN 84-297-1768-4.
- ↑ Malé, Jordi «Carles Riba». Revista digital de literatura i traducció del PEN català, abril 2008.
- ↑ 4,0 4,1 «Estances». Diccionari de literatura catalana (enciclopèdia.cat). [Consulta: 16 abril 2020].
- ↑ 5,0 5,1 Malé, Jordi «Carles Riba». Lletra.
- ↑ «Carles Riba | Patrimoni Cultural. Generalitat de Catalunya». [Consulta: 16 abril 2020].