Estroncioborita
 Estroncioborita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | SrB₈O11(OH)₄ |
| Localitat tipus | Diapir de Chelkar, Vall d'Aksai, Kazakhstan |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.FC.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.FC.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/K.07 |
| Dana | 25.6.3.1 |
| Heys | 9.3.26 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,83 Å, b = 8,22 Å, c = 7,55 Å, β = 107,77° |
| Grup espacial | grup espacial 4 |
| Color | incolor |
| Diafanitat | transparent |
| Propietats òptiques | biaxial (+/-) |
| Índex de refracció | nα = 1,470 nβ = 1,510 nγ = 1,579 |
| Birefringència | δ = 0,109 |
| Angle 2V | mesurat: 85°, calculat: 78° |
| Dispersió òptica | relativament baixa |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2020-017 |
| Símbol | Srbo |
| Referències | [1] |
L'estroncioborita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom en al·lusió a la seva composició: un borat d'estronci. Durant molts anys va ser un mineral desacreditat per la IMA degut a algunes incongruències amb l'estructura i la fórmula química, però l'any 2020 va tornar a ser acceptat com a espècie vàlida.[2]
Característiques[modifica]
L'estroncioborita és un borat de fórmula química SrB₈O11(OH)₄ que cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'estroncioborita pertany a «06.FC - Filohexaborats» juntament amb els següents minerals: tunel·lita, nobleïta, estroncioginorita, ginorita i fabianita.
Les mostres que van servir per a determinar l'espècie, el que es coneix com a material tipus, es troben conservades a les col·leccions del Museu Mineralògic Fersmann, de l'Acadèmia de Ciències de Rússia, a Moscou (Rússia), amb els números de registre: 69851 i st-7069.
Formació i jaciments[modifica]
L'estroncioborita ha estat descrita només a la seva localitat tipus, al Kazakhstan.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Estroncioborita |
- ↑ «Strontioborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 10 juny 2017].
- ↑ Ritsuro MIYAWAKI, Frédéric HATERT, Marco PASERO, Stuart J. MILLS «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 56». Mineralogical Magazine, 84, 2020, pàg. 623–627 [Consulta: 22 setembre 2020].