Fabianita
 Fabianita | |
|---|---|
| Fórmula química | CaB₃O₅OH |
| Epònim | Hans-Joachim Fabian  |
| Localitat tipus | Rehden, Diepholz, Baixa Saxònia, Alemanya |
| Classificació | |
| Categoria | borats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 6.FC.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 6.FC.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | V/K.01 |
| Dana | 25.3.3.1 |
| Heys | 9.3.3 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 6,59Å; b = 10,44Å; c = 6,36Å; β = 113,38° |
| Color | incolor |
| Duresa | 6 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,609 nβ = 1,638 nγ = 1,650 |
| Birefringència | δ = 0,041 |
| Dispersió òptica | r < v moderada |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1967 s.p. |
| Any d'aprovació | 1962 |
| Símbol | Fbn |
| Referències | [1] |
La fabianita és un mineral de la classe dels borats. Rep el seu nom del geòleg Hans-Joachim Fabian.
Característiques[modifica]
La fabianita és un borat de fórmula química CaB₃O₅OH. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs és 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la fabianita pertany a «06.FC - Filohexaborats» juntament amb els següents minerals: tunel·lita, nobleïta, estroncioborita, ginorita, i estroncioginorita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta l'any 1962 a Rehden, Diepholz, a la Baixa Saxònia, Alemanya, formant uns bons cristals d'entre 0,3 i 25 mil·límetres de mida. Sol trobar-se associada a altres minerals com: szaibelyita, howlita, halita i anhidrita. La seva localitat tipus resulta ser l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.