Ferroglaucòfan
 Ferroglaucòfan | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | ◻[Na₂][Fe2+₃Al₂]Si₈O22(OH)₂ |
| Epònim | Ferrós i glaucòfan |
| Localitat tipus | Mina Herin, Champdepraz, Vall d'Aosta, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | silicats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.25 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.25 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.08 |
| Heys | 16.18.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,59 Å; b = 17,87 Å; c = 5,3 Å; β = 103,63° |
| Grup espacial | grup espacial C2/m |
| Color | gris a blau lavanda |
| Exfoliació | {110} (en)  |
| Duresa | 5 a 6 |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | gris clar a gris blavós |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,641 nβ = 1,659 nγ = 1,662 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Angle 2V | mesurat: 42°, calculat: 44° |
| Dispersió òptica | relativament feble |
| Impureses comunes | Ti, Mn, Ca, K |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Fgln |
| Referències | [1] |
El ferroglaucòfan és un mineral de la classe dels silicats, que pertany al grup del nom arrel glaucòfan. Rep el nom per la seva relació amb el glaucòfan.
Característiques[modifica]
El ferroglaucòfan és un silicat de fórmula química ◻[Na₂][Fe2+₃Al₂]Si₈O22(OH)₂. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 6.
Segons la classificació de Nickel-Strunz pertany a «09.DE - Inosilicats amb 2 cadenes dobles periòdiques, Si₄O11; clinoamfíbols» juntament amb els següents minerals: antofil·lita, cummingtonita, clinoholmquistita, grunerita, manganocummingtonita, manganogrunerita, permanganogrunerita, ferrofluoropedrizita, ferrifluoroleakeïta, actinolita, ferritschermakita, ferroactinolita, ferrohornblenda, ferrotschermakita, joesmithita, magnesiohornblenda, tremolita, tschermakita, cannilloïta, fluorcannil·loïta, parvomanganotremolita, fluorotremolita, potassicfluoropargasita, edenita, ferroedenita, ferrokaersutita, ferropargasita, hastingsita, kaersutita, magnesiohastingsita, pargasita, sadanagaïta, fluoroedenita, potassicferroferrisadanagaïta, potassicsadanagaïta, potassicpargasita, potassicferrosadanagaïta, magnesiofluorohastingsita, potassicfluorohastingsita, potassicclorohastingsita, fluoropargasita, parvomanganoedenita, potassiccloropargasita, potassicferrocloroedenita, potassicmagnesiohastingsita, potassicferropargasita, cromiopargasita, ferrotaramita, barroisita, ferroferribarroisita, ferroferriwinchita, ferribarroisita, ferroferritaramita, ferroferricatoforita, ferrobarroisita, ferrorichterita, ferrowinchita, ferrocatoforita, ferritaramita, magnesiotaramita, richterita, winchita, taramita, fluororichterita, catoforita, potassicfluororichterita, potassicrichterita, ferrighoseïta, ferriwinchita, fluorotaramita, arfvedsonita, eckermannita, ferroeckermannita, glaucòfan, potassicmanganileakeïta, manganoarfvedsonita, ferrileakeïta, magnesioriebeckita, magnesioarfvedsonita, nyboïta, riebeckita, manganomanganiungarettiïta, ferroferrinyboïta, clinoferroferriholmquistita, ferrinyboïta, ferroferrileakeïta, ferroferrifluoroleakeïta, sodicferriclinoferroholmquistita, magnesiofluoroarfvedsonita, ferripedrizita, potassicferrileakeïta, fluoronyboïta, manganidellaventuraïta, fluoropedrizita, potassicarfvedsonita, ferriobertiïta, potassicmagnesiofluoroarfvedsonita, ferroferripedrizita, potassicmagnesioarfvedsonita, pedrizita, ferropedrizita, fluoroleakeïta i ferroferriobertiïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Herin, situada a la localitat de Champdepraz (Vall d'Aosta, Itàlia). També ha estat descrita en una trentena de localitats més repartides per tot el planeta.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ferroglaucòfan |
- ↑ «Ferro-glaucophane» (en anglès). Mindat. [Consulta: 2 gener 2020].