Richterita
 Richterita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Na (CaNa)Mg₅Si₈O22(OH)₂ |
| Epònim | Hieronymus Theodor Richter |
| Localitat tipus | Långban, Municipi de Filipstad, Comtat de Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | Minerals inosilicats - amfíbols |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 9.DE.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 9.DE.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VIII/F.09 |
| Dana | 66.1.3b.9 |
| Heys | 14.18.31 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Hàbit cristal·lí | cristall prismàtic gran, a vegades pla, a vegades acicular o asbestiforme |
| Estructura cristal·lina | a = 9,9 Å; b = 17,97 Å; c = 5,26 Å; β = 104,25° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m * |
| Color | marró a vermell-marró, vermell-rosat, vermell-groc, gris-marró, també verd clar a fosc |
| Macles | simple or multiple parallel to {100}* |
| Exfoliació | perfecta - exfoliació de tipus amfíbol en {100}, intersecant en 56 i 124 graus. |
| Fractura | irregular, desigual |
| Tenacitat | fràgil, trencadís |
| Duresa | 5 - 6 (Mohs) |
| Lluïssor | vítria |
| Color de la ratlla | blanca |
| Densitat | 2,97 - 3,45 |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,615 nβ = 1,629 nγ = 1,636 |
| Birefringència | δ = 0,021 |
| Pleocroisme | fort, groc pàl·lid, taronja o vermell |
| Angle 2V | mesurat: 68°, calculat: 70° |
| Dispersió òptica | r < v forta |
| Magnetisme | non-magnetic* |
| Impureses comunes | Ti, Al, Cr, Mn, Ni, Sr, K, F, Cl, H |
| Varietats més comunes | |
| marmairolita | -amb manganès- |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2012 s.p. |
| Símbol | Rct |
| Referències | [1] |
La richterita és un mineral de la classe dels inosilicats, i dins d'aquesta pertany i dona nom al grup del nom arrel richterita. Va ser descoberta l'any 1865 en una mina del municipi de Filipstad, a la província de Värmland (Suècia), sent nomenada així en honor de H. Theodor Richter, mineralogista alemany. Sinònims poc usats són: chernyshevita i isabellita.
Característiques químiques[modifica]
És un silicat hidroxilat de sodi, calci i magnesi, pertanyent al grup dels amfíbols i subgrup dels "clinoamfíboles càlcic", amb estructura de cadena doble de tetraedres de sílice i sistema monoclínic.
Forma una sèrie de solució sòlida amb el mineral ferrorrichterita (Na₂Ca(Fe2+)₅Si₈O22(OH)₂), en la qual la substitució gradual del magnesi per ferro va donant els diferents minerals de la sèrie.
A més dels elements de la seva fórmula, sol portar com a impureses: titani, alumini, crom, manganès, níquel, estronci, potassi, fluor, clor i aigua.
Formació i jaciments[modifica]
Apareix comunament en roques calcàries sotmeses a metamorfisme de contacte. També en roques ígnies alcalines i en carbonatites.
S'ha trobat en meteorits.
Sol trobar-se associat a altres minerals com: leucita, diòpsid, forsterita, calcita, apatita, natrolita, flogopita, cristobalita, enstatita o plagioclasa.
Referències[modifica]
- ↑ «Richterite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 19 desembre 2019].
- Richterita, mindat.org.
- Richterita, webmineral.com.
- Manual de richterita, Mineral Data Publishing.
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Richterita |