De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Alt forn a LångbanLångban és una localitat minera que es troba al districte de Bergslagen , a Värmland , una província de Suècia . Pertany al municipi de Filipstad , sent Filipstad la ciutat més propera, uns 21 km al sud. És el lloc de naixement de l'inventor suec-americà John Ericsson i el seu germà Nils Ericson .
Va ser explotada sistemàticament en el període comprés entre els anys 1911-72, però es té constància de la seva explotació ja al segle xv . La majoria de la mineria realitzada es va dur a terme per extreure minerals de ferro i minerals de manganès . A partir de l'any 1950, es va extreure només dolomita .[1]
La zona minera de Långban és un dipòsit metamorfosejat de manganès i ferro, amb skarns extremadament complexos i pegmatites . Ha estat descrit com un dels jaciments més rics en minerals al món. Fins el mes de febrer de 2024 s'havien identificat a la zona més de 320 minerals diferents, i 78 d'aquests tenen Långban com a localitat tipus .[2]
Minerals descoberts a Långban [ modifica ] Aquestes són les espècies que han estat descobertes en aquesta localitat, algunes de les quals no han estat descrites a cap altre lloc més:
Espècie
Etimologia
Adelita
Del grec adelos (fosc), per la seva falta de transparència .[3]
Acrocordita
Del grec akrochordon (berruga), per la forma dels seus agregats.[4]
Aminoffita
Del mineralogista suec Gregori Aminoff, expert en la mineralogia de Långban.[5]
Arakiïta
Del professor Takaharu Araki, per les seves determinacions d'estructures cristal·lines de minerals.[6]
Armangita
Per la seva composició : arsènic i manganès .[7]
Arsenoclasita
Del grec αρσενικόν (arsènic) i κλάσις (exfoliació ), per la seva bona exfoliació i el seu contingut en arsènic.[8]
Barylita
Del grec βαρυζ (pesat) i λιτθοσ (pedra), per la seva alta densitat .[9]
Bergslagita
De la regió de Bergslagen .[10]
Berzeliïta
Del químic suec Jöns Jakob Berzelius .[11]
Blixita
Del químic Ragnar Blix, qui va realitzar l'anàlisi de molts minerals de Långban.[12]
Britvinita
Del mineralogista rus Sergei Nikolaevich Britvin.[13]
Bromellita
Del mineralogista i físic suec Magnus von Bromell.[14]
Caryinita
Del grec κορύινος (en error), pel seu color.[15]
Dixenita
Del grec δύο (dos) i ξένος (convidat), en referència a l'associació llavors única de sílice i òxid arsenòs.[16]
Ecdemita
Del grec έκδημος (inusual), per la seva composició.[17]
Ericssonita
De l'inventor suec nascut a Långban John Ericsson.[18]
Erssonita
[19]
Eveïta
De la figura bíblica d'Eva .[20]
Filipstadita
De la localitat de Filipstad , propera a Långban.[21]
Filolitita
Del grec φίλος (amic) i λίθος (pedra), en honor de l'associació "Amics de la mineralogia".[22]
Finnemanita
De qui va trobar el primer espècimen, K.J. Finneman.[23]
Fredrikssonita
Del geoquímic Kurt A. Fredriksson.[24]
Freedita
Del mineralogista nord-americà Robert L. Freed.[25]
Gabrielsonita
Del mineralogista suec Olof Erik Gabrielson.[26]
Ganomalita
Del grec γανωμα (brillantor), a causa de la seva lluïssor adamantina.[27]
Gatedalita
Gonyerita
Del químic Forest A. Gonyer, qui va anomenar i analitzar moltes espècies minerals.[28]
Hedifana
Del grec ηδύς (dolç o bonic) i φαίνεσθαι (semblar), en al·lusió a la seva aparença i brillantor.[29]
Hiärneïta
Del pioner en la geologia a Suècia Urban Hiärne.[30]
Hidrocerussita
Per ser un carbonat de plom hidratat, similar a la cerussita .[31]
Hjalmarita
Hyttsjöïta
Del llac Hytssjon, a l'oest de Långban.[32]
Ingersonita
Del geoquímic nord-americà Fred Earl Ingerson.[33]
Jagoïta
Del col·leccionista de minerals nord-americà John Bernard Jago Trelawney.[34]
Joesmithita
Del mineralogista anglès Joseph Victor Smith.[35]
Julgoldita-(Fe2+)
Julgoldita-(Fe3+)
Espècie
Etimologia
Kentrolita
Del grec κεντρί (espiga), en al·lusió al seu hàbit .[36]
Långbanita
De Långban, la seva localitat tipus .[37]
Långbanshyttanita
De Långbanshyttan, l'antic nom de la mina .[38]
Langhofita
Magnetoplumbita
En al·lusió a la seva propietat magnètica i el seu contingut en plom.[39]
Magnussonita
Per Nils Harald Magnusson, per les seves contribucions a la geologia i mineralogia de Långban.[40]
Manganarsita
Per la seva composició: manganès i arsènic.[41]
Manganberzeliïta
Del químic suec Jöns Jakob Berzelius i el seu contingut en manganès.[42]
Manganohörnesita
L'anàleg amb manganès de la hörnesita .[43]
Melanotekita
Del grec μελανός (negre) i τήκεσθαι (fondre), en al·lusió a la seva aparença.[44]
Molibdofil·lita
Del grec molybdos (plom) i phyllos (fulla), en al·lusió al seu hàbit i el contingut en plom.[45]
Ortopinakiolita
Dimorf ortoròmbic de la pinakiolita .[46]
Parwelita
Del químic suec Alexander Parwel, qui va realitzar moltes anàlisis de minerals de Långban, incloent aquest.[47]
Paulmooreïta
Del professor nord-americà de física Paul (Paulus) B. Moore.[48]
Perita
Del geòleg suec Per Adolf Geijer.[49]
Pinakiolita
Del grec πινάκιον (petita tauleta) i λίθος (pedra), en al·lusió a la forma tubular prima dels cristalls.[50]
Piroaurita
Del grec πυρ (foc) i del llatí aurum (pedra), en al·lusió al seu color groc daurat quan s'escalfa a temperatures relativament baixes.[51]
Piroaurita-2H
Per la seva relació estructural amb la piroaurita.[52]
Pirobelonita
Del grec πυρ (foc) i βελόνη (agulla), en al·lusió al seu color i a l'hàbit acicular dels seus cristalls.[53]
Quenselita
Del professor de mineralogia suec Percy Dudgeon Quensel.[54]
Richterita
Del professor de química Hieronymus Theodor Richter , co-descobridor de l'indi .[55]
Rouseïta
Del professor Roland Rouse.[56]
Sahlinita
De Carl Sahlin, gerent dels treballs del ferro a Suècia.[57]
Skogbyita
-
Stenhuggarita
Del suec stenhuggare (pedra mason), en honor del geoquímic i mineralogista neozelandès Brian Harold Mason.[58]
Sundiusita
Del mineralogista suec Nils Sundius.[59]
Sverigeïta
Pel país d'origen, Suècia (Sverige ).[60]
Swedenborgita
Del científic suec Emanuel Swedenborg .[61]
Takeuchiïta
Del professor Yoshio Takéuchi, qui va predir l'existència de l'espècie i la seva estructura cristal·lina.[62]
Tilasita
Del geòleg suec Daniel Tilas.[63]
Trigonita
Del grec τρίγωνον (triangle), en al·lusió a la forma comuna dels seus cristalls.[64]
Turneaureïta
Del geòleg nord-americà Frederick Stewart Turneaure.[65]
Vargita
Welinita
Del mineralogista suec Eric Welin.[66]
Welshita
Del mineralogista nord-americà Wilfred "Bill" Reinhardt Welsh.[67]
Wermlandita
De la província sueca de Värmland (Wermland ).[68]
Wickmanita
Del mineralogista suec Frans Erik Wickman.[69]
Wiklundita
Zenzenita
De Nils Zenzén, curador del Museu Suec d'Història Natural .[70]
També és el primer lloc on s'han descrit aquestes cinc espècies, les quals són varietats o espècies no aprovades per l'Associació Mineralògica Internacional (IMA):
↑ «Långban » (en suec). Sveriges geologiska undersökning. [Consulta: 6 abril 2016]. ↑ «Långban Mine, Långban Ore District, Filipstad, Värmland County, Sweden » (en anglès). Mindat . [Consulta: 12 febrer 2024]. ↑ «Adelite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Akrochordite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Aminoffite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Arakiite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Armangite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Arsenoclasite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Barylite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Bergslagite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Berzeliite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Blixite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Britvinite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Bromellite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Caryinite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Dixenite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Ecdemite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Ericssonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Erssonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 1r juliol 2021]. ↑ «Eveite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Filipstadite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Philolithite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Finnemanite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Fredrikssonite » (en anglès). Handbook of Mineralogy . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Freedite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Gabrielsonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Ganomalite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Gonyerite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Hedyphane » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Hiärneite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Hydrocerussite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Hyttsjöite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 14 abril 2016]. ↑ «Ingersonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Jagoite » (en anglès). Handbook of Mineralgy . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Joesmithite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Kentrolite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Långbanite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Långbanshyttanite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Magnetoplumbite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Magnussonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Manganarsite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Manganberzeliite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 15 abril 2016]. ↑ «Manganohörnesite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Melanotekite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Molybdophyllite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Orthopinakiolite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Parwelite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Paulmooreite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Perite » (en anglès). Handbook of Mineralogy . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Pinakiolite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Pyroaurite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Pyroaurite-2H » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Pyrobelonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Quenselite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Richterite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Rouseite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Sahlinite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Stenhuggarite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Sundiusite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Sverigeite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Swedenborgite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Takéuchiite » (en anglès). Handbook of Mineralogy . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Tilasite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Trigonite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Turneaureite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Welinite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Welshite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Wermlandite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Wickmanite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Zenzénite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «α-Vredenburgite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Ericssonite-2O » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Heliophyllite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Hydrohausmannite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016]. ↑ «Urbanite » (en anglès). Mindat . [Consulta: 16 abril 2016].
