Perita
 Perita | |
|---|---|
 | |
| Fórmula química | PbBiO₂Cl |
| Epònim | Per Geijer  |
| Nom IUPAC | clorur diòxid de bismut i plom |
| Localitat tipus | Långban |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DC.30 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DC.30 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.10 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic, pseudotetragonal |
| Color | groc sofre a groc palla |
| Exfoliació | {001} |
| Duresa | 3 |
| Lluïssor | adamantina |
| Color de la ratlla | groc |
| Diafanitat | semitransparent |
| Densitat | 8,16-8,24 g/cm³ |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA1962 s.p. |
| Símbol | Pe |
La perita[1] és un mineral de plom, bismut, oxigen i clor, químicament és una oxisal, un oxiclorur de fórmula química PbBiO₂Cl, de color groc, una duresa de 3 una densitat de 8,16-8,24 g/cm³, cristal·litza en el sistema ortoròmbic. El seu nom fou fa honor a Per Adolf Geijer (1886–1976), geòleg suec del Servei Geològic de Suècia. Fou descoberta per M. Gillberg el 1960 a Långban, Suècia.[2]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la perita pertany a «03.DC - Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Pb (As,Sb,Bi), sense Cu» juntament amb els següents minerals: laurionita, paralaurionita, fiedlerita, penfieldita, laurelita, bismoclita, daubreeita, matlockita, rorisita, zavaritskita, zhangpeishanita, nadorita, aravaipaïta, calcioaravaipaïta, thorikosita, mereheadita, blixita, pinalita, symesita, ecdemita, heliofil·lita, mendipita, damaraïta, onoratoïta, cotunnita, pseudocotunnita i barstowita.
Referències[modifica]
- ↑ Riba, O.; Melgarejo, J.C.; Mata, J.M. Vocabulari de mineralogia. Segons les normes de la International Mineralogical Association. Amb equivalències angleses. Edicions Universitat Barcelona, 2000. ISBN 9788493100100 [Consulta: 3 abril 2012].
- ↑ Anthony, J.W.; Bideaux, R.A.; Bladh, K.W. [et al.].. «Perite». A: Handbook of Mineralogy (pdf). Chantilly, EUA: Mineralogical Society of America, 2005 [Consulta: 31 març 2012].