Hiärneïta
 Hiärneïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Ca₂Zr₄Mn3+SbTiO16 |
| Epònim | Urban Hjärne  |
| Localitat tipus | Långban, Filipstad, Värmland, Suècia |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DL.10 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DL.10 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/D.31 |
| Dana | 8.7.4.2 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | tetragonal |
| Duresa | 7 |
| Propietats òptiques | uniaxial (+) |
| Índex de refracció | nω = 2,120 nε = 2,160 |
| Birefringència | δ = 0,040 |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) i aprovat |
| Codi IMA | IMA1996-040 |
| Símbol | Hiä |
| Referències | [1][2] |
La hiärneïta és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la calzirtita. Rep el nom d'Urban Hiärne (1641-1724), un pioner de la geologia sueca.
Característiques[modifica]
La hiärneïta és un òxid de fórmula química Ca₂Zr₄Mn3+SbTiO16.[2] Cristal·litza en el sistema tetragonal. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la hiärneïta pertany a «04.DL - Minerals òxids amb proporció metall:oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitja); estructures del tipus de la fluorita» juntament amb els següents minerals: cerianita-(Ce), torianita, uraninita, zirkelita, calzirtita i tazheranita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Långban, a dins del municipi de Filipstad, a Värmland, Suècia. Es tracta de l'únic indret en tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Hiärneite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 febrer 2018].
- ↑ 2,0 2,1 Miyawaki, Ritsuro; Hatert, Frédéric; Pasero, Marco; Mills, Stuart J. «IMA Commission on New Minerals, Nomenclature and Classification (CNMNC) NEWSLETTER 64». Mineralogical Magazine, desembre 2021, pàg. 1-5. DOI: doi:10.1180/mgm.2021.93 [Consulta: 7 gener 2022].