Hatertita
 Hatertita | |
|---|---|
| Fórmula química | Na₂(Ca,Na)(Fe3+,Cu)₂(AsO₄)₃ |
| Epònim | Frédéric Hatert (en)   |
| Localitat tipus | Avanç nord, Gran erupció fissural, volcà Tolbàtxik, óblast de Kamtxatka, Districte Federal de l'Extrem Orient, Rússia |
| Classificació | |
| Categoria | pendent de classificar |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 12,640Å; b = 13,007Å; c = 6,700Å; β = 113,828° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | grup espacial C2/c |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2012-048 |
| Símbol | Htt |
| Referències | [1] |
L'hatertita és un mineral que pertany al grup de la al·luaudita. Va ser anomenat l’any 2012 per L.P. Vergasova, S.K. Filatov, D.S. Rybin, S.V. Krivovichev, S.N. Britvin i V.V. Ananiev en honor del professor Frederic Hatert de la Universitat de Lieja (Bèlgica), per les seves contribucions a la cristal·loquímica i mineralogia dels minerals del grup de l'al·luaudita. L’hatertita és l’anàleg de ferro de la magnesiohatertita.
Característiques[modifica]
La hatertita és un mineral de fórmula química Na₂(Ca,Na)(Fe3+,Cu)₂(AsO₄)₃. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Formació i jaciments[modifica]
S’ha descrit només a la seva localitat tipus, al volcà Tolbàtxik de Kamtxatka (Rússia), on s’ha descrit associat a urusovita, tenorita, silvita, ponomarevita, piypita, lammerita, johil·lerita, hematites, filatovita, euclorina, dolerofanita i bradaczekita.