Hidropiroclor

Hidropiroclor
Fórmula química	(H₂O,☐)₂Nb₂(O,OH)₆(H₂O)
Epònim	grup del piroclor i hidro-
Localitat tipus	mina Lueshe, Kivu Nord, República Democràtica del Congo
Classificació
Categoria	òxids
Nickel-Strunz 10a ed.	4.DH.15
Nickel-Strunz 9a ed.	4.DH.15
Nickel-Strunz 8a ed.	IV/C.17
Dana	8.2.1.2
Heys	18.1.8
Propietats
Sistema cristal·lí	cúbic
Duresa	4 a 4,5
Impureses comunes	Sr, Ca, Ti, K
Més informació
Estatus IMA	mineral redefinit (Rd)
Codi IMA	IMA2010 s.p.
Any d'aprovació	1965
Símbol	Hpcl
Referències

L'hidropiroclor és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup del piroclor. Va ser originalment anomenat kalipiroclor; el seu nom actual fa referència al seu contingut en aigua i la seva relació amb el piroclor.

Característiques

La hidropiroclor és un òxid de fórmula química (H₂O,☐)₂Nb₂(O,OH)₆(H₂O). Cristal·litza en el sistema cúbic. La seva duresa a l'escala de Mohs és d'entre 4 i 4,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'hidropiroclor pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidroquenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, stetefeldtita, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.

Jaciments

L'hidropiroclor va ser descoberta a la mina Lueshe, Kivu Nord, República Democràtica del Congo. Es tracta de l'únic indret on ha estat trobada aquesta espècie mineral.

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hidropiroclor