Stetefeldtita
 Stetefeldtita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Ag₂Sb₂(O,OH)₇ |
| Epònim | Carl August Stetefeldt (en)  |
| Classificació | |
| Categoria | òxids |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 4.DH.20 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | IV/C.11 |
| Dana | 44.1.1.5 |
| Heys | 24.1.5 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Color | marró, negre, verd, groc |
| Duresa | 3,5 a 4,5 |
| Lluïssor | terrosa |
| Color de la ratlla | groc brillant |
| Densitat | 4,12 a 4,24 g/cm³ (mesurada); |
| Més informació | |
| Estatus IMA | qüestionable (Q), mineral no acreditat, nom invàlid, espècie rebutjada o proposta eliminada i qüestionable (Q) |
| Codi IMA | IMA2013 s.p. |
| Símbol | Sf |
| Referències | [1] |
La stetefeldtita és un mineral de la classe dels òxids que pertany al grup de la romeïta. Va ser anomenada en honor de Karl August Stetefeldt (1838-1896), enginyer de mines i metalurg.[1]
Característiques[modifica]
La stetefeldtita és un òxid de fórmula química Ag₂Sb₂(O,OH)₇. Cristal·litza en el sistema isomètric. La seva duresa a l'escala de Mohs és de 3,5 a 4,5.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stetefeldtita pertany a «04.DH: Òxids amb proporció Metall:Oxigen = 1:2 i similars, amb cations grans (+- mida mitjana); plans que comparteixen costats d'octàedres» juntament amb els següents minerals: brannerita, ortobrannerita, thorutita, kassita, lucasita-(Ce), bariomicrolita, bariopiroclor, betafita, bismutomicrolita, calciobetafita, ceriopiroclor, cesstibtantita, jixianita, hidropiroclor, natrobistantita, plumbopiroclor, plumbomicrolita, plumbobetafita, estibiomicrolita, estronciopiroclor, estanomicrolita, estibiobetafita, uranpiroclor, itrobetafita, itropiroclor, fluornatromicrolita, bismutopiroclor, hidrokenoelsmoreïta, bismutostibiconita, oxiplumboromeïta, monimolita, cuproromeïta, estibiconita, rosiaïta, zirconolita, liandratita, petscheckita, ingersonita i pittongita.
Formació i jaciments[modifica]
La stetefeldtita es creu que es forma com a producte d'alteració en la zona d'oxidació d'alguns dipòsits minerals hidrotermals que contenen Ag-Sb, en els quals pot constituir una mena d'argent.[2]
Ha estat descrita a Alemanya, Austràlia, Àustria, França i els Estats Units.[1]
Sol trobar-se associada a altres minerals com: calcocita, pirita i quars.[2]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Stetefeldtita |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 «Stetefeldtite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ 2,0 2,1 «Stetefeldtite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 27 de setembre 2012. [Consulta: 4 abril 2018].