Ida Straus
![]() ![]() | |
Nom original | (en) Rosalie Ida Straus ![]() |
---|---|
Biografia | |
Naixement | (en) Rosalie Ida Blun ![]() 6 febrer 1849 ![]() Worms ![]() |
Mort | 15 abril 1912 ![]() Oceà Atlàntic Nord ![]() |
Sepultura | cementiri de Woodlawn ![]() |
Activitat | |
Ocupació | empresària ![]() |
Família | |
Cònjuge | Isidor Straus (1871–1912) ![]() |
Fills | Percy Selden Straus (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Pares | Nathan Blun (en) ![]() ![]() ![]() ![]() |
Cronologia | |
10 abril 1912-15 abril 1912 | viatge inaugural de l'RMS Titanic ![]() |
![]() ![]() ![]() |
Rosalie Ida Straus, de naixement Rosalie Ida Blun, (Worms, 6 de febrer de 1849 - oceà Atlàntic, 15 d'abril de 1912) fou una empresària germano-estatunidenca jueva, esposa del copropietari dels grans magatzems Macy. Ella i el seu marit Isidor Straus van morir a bord del RMS Titanic.
Primers anys de vida[modifica]
Rosalie Ida Blun va néixer el 1849 a Worms, Alemanya, filla de Nathan Blun (1815-1879) i la seva esposa Wilhelmine "Mindel" (née Freudenberg; 1814-1868). Va ser la cinquena de set fills, entre els quals hi havia Amanda (1839–1907), Elias Nathan (1842–1878), Louis (1843–1927), Augusta Carolina (1845–1905), Moritz (1850–1858) i Abraham Blun (1853– 1881). Els quals acabarien emigrant als Estats Units tota la família. El 1871 es va casar amb Isidor Straus (1845–1912), un empresari germano-estatunidenc jueu. Ella i Isidor van tenir set fills:
- Jesse Isidor Straus (1872–1936) que es va casar amb Irma Nathan (1877–1970), i va exercir d'ambaixador dels Estats Units a França, 1933–1936
- Clarence Elias Straus (1874-1876) que va morir en la infantesa
- Percy Selden Straus (1876–1944) que es va casar amb Edith Abraham (1882–1957)
- Sara Straus (1878–1960) que es va casar amb el doctor Alfred Fabian Hess (1875–1933)
- Minnie Straus (1880–1940) que es va casar amb el doctor Richard Weil (1876–1917)
- Herbert Nathan Straus (1881–1933) que es va casar amb Therese Kuhnt (1884–1977)
- Vivian Straus (1886–1974) es casà per primera vegada amb Herbert Adolph Scheftel (1875–1914) i, per segona vegada, el 1917, es casà amb George A. Dixon Jr. (1891–1956)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/c/c2/Rosalie_Ida_Blun_%26_Isidor_%28Isador%29_Straus_marriage.jpg/220px-Rosalie_Ida_Blun_%26_Isidor_%28Isador%29_Straus_marriage.jpg)
La parella es considerava especialment propera pels seus amics i familiars; quan Isidor va viatjar com a representant dels Estats Units per a Nova York o com a copropietari de Macy's, intercanviaven cartes diàriament.
Ida va passar l'hivern del 1911/1912 a Europa amb el seu estimat marit Isidor. Originalment tenien previst tornar a casa amb un altre vaixell, però van canviar al Titanic a causa d'una vaga de carbó a Anglaterra que va fer que el carbó d'altres naus fos desviat al Titanic .
Mort i llegat[modifica]
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/1/17/Isidore_and_Ida_Strauss%2C_sacrifices_of_the_ship_Titanic.jpg/220px-Isidore_and_Ida_Strauss%2C_sacrifices_of_the_ship_Titanic.jpg)
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/4/4c/Titanic-sheet-music.jpg/220px-Titanic-sheet-music.jpg)
La nit de l'enfonsament, Isidor i Ida Straus van ser vistos a prop del bot de salvavides núm. 8 en companyia de la seva donzella, Ellen Bird. Tot i que l'oficial encarregat de l'embarcació salvavides estava disposat a permetre que la parella d'ancians pogués embarcar-se amb l'embarcació salvavides amb Miss Bird, Isidor Straus es va negar a anar-hi mentre hi havia dones i nens que encara romanien al vaixell. Va instar a la seva dona a embarcar-se, però ella es va negar, dient: "Hem viscut junts durant molts anys. Allà on vas, vaig". Les seves paraules van ser testimoniades per aquells que ja es trobaven a la barca salvavides núm. 8, així com per molts altres que es trobaven a la coberta del bot. Isidor i Ida van ser vistos per última vegada agafats del braç a la coberta del vaixell.
Quan els supervivents del desastre van arribar a la ciutat de Nova York a bord del RMS Carpatia, molts –entre ells Ellen Bird– van explicar la història de fidelitat dels Straus als periodistes. La seva història va colpir a gent de tot el món. Els rabins van parlar a les seves congregacions sobre el seu sacrifici; articles en diaris en llengua ídix i alemanya enaltiren el seu coratge; una popular cançó amb la història d'Ida Straus, "El desastre del Titanic", es va fer popular entre els jueus estatunidencs.
Tot i que es va recuperar el cos d'Isidor, el cos d'Ida no va ser possible. Un cenotafi al Mausoleu de Straus del cementiri de Woodlawn al Bronx està dedicat a Isidor i Ida junts. La seva inscripció diu: "Moltes aigües no poden apagar l'amor, ni les inundacions no ho poden ofegar".[1] (Song of Solomon 8:7:nkj). L'obra va ser dissenyada per James Gamble Rogers, amb escultura de Lee Lawrie.[2]
Retrats[modifica]
Ida Straus va ser retratada per Helen Van Tuyl en la pel·lícula Titanic de 1953. Helen Misener la va interpretar a la pel·lícula de 1958, A Night to Remember. Va ser retratada per Nancy Nevinson a la pel·lícula de TV SOS Titanic de 1979. Janie Woods-Morris la va interpretar a la minisèrie Titanic de 1996. Va ser retratada per Elsa Raven a la pel·lícula Titanic 1997. Alma Cuervo la va interpretar en el musical Titanic de 1997 a Broadway. Quan Ida va decidir quedar-se amb el seu marit Isidor, van cantar la cançó "Still".
Memorials[modifica]
A més del cenotafi del cementiri de Woodlawn, hi ha tres altres monuments commemoratius a Isidor i Ida Straus a la seva llar adoptada de Nova York:
- Una placa commemorativa es troba a l'entrada principal del carrer 34 al Macy's Department Store de Manhattan. Va ser tancada al públic després del 2001 i es va utilitzar com a magatzem durant molts anys. L'entrada té sostres de 21 peus d'alçada, un arc de granit de dues plantes i dues plaques de llautó, una que commemora la mort d'Ida i Isidor Straus al Titanic el 1912, i una segona d'honor als empleats que van morir a la Primera Guerra Mundial. "L'entrada Memorial" es va reobrir el novembre de 2013.
- El Memorial Isidor i Ida Straus es troba a Straus Park a la intersecció de Broadway i West End Avenue al carrer W. 106th (Boulevard Duke Ellington) a Manhattan.
- L'escola pública PS 198 de la ciutat de Nova York (Isidor i Ida Straus School) de Manhattan també rep el nom de Strauses.
Referències[modifica]
Bibliografia[modifica]
- Titanic: Triumph and Tragedy, de John P. Eaton i Charles A. Haas, WW Newton & Company, 2a edició 1995 ISBN 0-393-03697-9
Enllaços i referències externes[modifica]
- Memorial de Straus a Titanic-Titanic.com
- Biografia d'Ida Straus a la Encyclopedia Titanica
- Article de Straus a JewishEncyclopedia.com
- Treasures Judaic de la Biblioteca del Congrés : inclou informació sobre les partitures de The Titanic's Disaster
- Societat Històrica de Straus