Itanhangá
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Brasil | |||
| Unitat Federativa | Estat de Rio de Janeiro | |||
| Municipi | Rio de Janeiro | |||
| Sotsprefectura | Barra e Jacarepaguá | |||
| Regió administrativa | Barra da Tijuca (en)   | |||
Itanhangá és un barri de la Zona Oest del municipi de Rio de Janeiro i forma part de la regió administrativa de Barra da Tijuca. Fa límit amb Jacarepaguá al nord, a més d'Alto da Boa Vista i São Conrado a l'est, en la Zona Sud.[1][2] El seu índex de desenvolupament humà, l'any 2000, era de 0,822, el 75 millor de la ciutat de Rio.[3][4]
Té una localització privilegiada, sent considerat un barri tranquil i segur. És també un dels pocs barris de la zona en que la majoria dels domicilis són cases i no apartaments, que estan actualment prohibides per llei municipal.
El nom del barri és d'origen tupí i significa "diable de pedra": unint itá (pedra) i anhanga (diable, Anhangá).[5][6]
.jpg)
Comunitats[modifica]
Donada la seva proximitat amb els barris de Barra da Tijuca i de la Zona Sud carioca, Itanhangá es va convertir en una opció viable d'habitatge per a diversos treballadors arribats d'aquests barris. Les faveles d'Itanhangá, diferentment d'altres a Rio, són tranquil·les i pacífiques, amb comerç que atén tot el barri d'Itanhangá:
- Rio das Pedras (part)
- Tijuquinha
- Recanto da Barra da Tijuca
- Morro do Banco
- Vila da Paz
- Sítio Pai João
- Muzema
- Pedra do Itanhangá (Popularment coneguda como "Cloro")
Referències[modifica]
- ↑ «Bairros do Rio» (en portuguès). [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Decreto nº 3.158, de 23 de julho de 1981: Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo. [Consulta: 3 octubre 2020].
- ↑ «IDH dos bairros da cidade do Rio de Janeiro - WikiRio» (en portuguès). www.wikirio.com.br. [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ «IDS RIO BAIRROS 2000» (en portuguès). [Consulta: 28 octubre 2020].
- ↑ http://mariazinhazinhazinha.blogspot.com/2008/10/tupi-guarani-anhanga.html
- ↑ NAVARRO, E. A. Método moderno de tupi antigo: a língua do Brasil dos primeiros séculos. 3ª edição. São Paulo. Global. 2005. 463 p.
Bibliografia[modifica]
- Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.
