Manguinhos
| ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Estat | Brasil | |||
| Unitat Federativa | Estat de Rio de Janeiro | |||
| Municipi | Rio de Janeiro | |||
| Sotsprefectura | Zona Nord 3 | |||
| Regió administrativa | Ramos (en)   | |||
Manguinhos és un barri amb infrahabitatges de la Zona Nord de la ciutat de Rio de Janeiro, al Brasil.[1] Acull el Pavelló Moresco, un dels pocs edificis en estil neomoresc al Brasil. El barri destaca també pels seus alts nivells de violència, es troba prop del barri de Bonsucesso.[2]
El seu HDI el 2000 era de 0,726, el 122è entre les 126 regions analitzades en la ciutat de Rio de Janeiro.
Administració[modifica]
Manguinhos va ser instituït com a bairro el 23 juliol de 1981 com a part de la Regió Administrativa X - Ramos del municipi de Rio de Janeiro.[3]
Pacificació[modifica]
Almenys 2.042 agents de seguretat, compresa la policia i els marines, van participar en l'operació de Pacificazione de Manguinhos, que marca la fase d'ocupació de la comunitat de Manguinhos. L'acció va començar a les 5.00 del diumenge 14 d'octubre de 2012 i va finalitzar a les 6:30 i va ser pacífica.
Gairebé 900 policies de la Policia Militar, entre els quals el Batalló per operacions especials de policia, el Batalhão de Choque, i la unitat Aereo-Marítima, amb suport d'efectius i blindats dels marines, van ocupar la comunitat de bon matí. Al voltant un centenar d'agents i un helicòpter de la Policia Federal van participar a l'operació de Pacificació de Manguinhos, amb operacions integrades amb la Policia Militar. El 16 de gener de 2013 la comunitat va començar a ser ocupada pel 29 UPP.
Referències[modifica]
- ↑ «Bairros do Rio» (en portuguès).
- ↑ «Fórum discute mobilização contra violência em Manguinhos».
- ↑ «Estabelece a denominação, a codificação e a delimitação dos bairros da Cidade do Rio de Janeiro» (en portuguès). Prefeitura do Rio de Janeiro - Secretaria Municipal de Urbanismo.
Bibliografia[modifica]
- Coarcy, Vivaldo. Itatiaia. Memória da Cidade do Rio de Janeiro (en portuguès), 1988, p. 401. ISBN 85-319-0221-5.
