John Craxton
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 3 octubre 1922 St. John's Wood (Anglaterra) |
| Mort | 17 novembre 2009 (87 anys) Londres |
| Dades personals | |
| Formació | Goldsmiths Académie Julian Académie de la Grande Chaumière Clayesmore School (en)  Chelsea College of Art and Design Central School of Art and Design Westminster School of Art (en) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Pintura, escenografia i teatre |
| Lloc de treball | Creta |
| Ocupació | pintor, litògraf, escenògraf |
| Activitat | 1932 – 2009 |
| Membre de | |
 | |
John Leith Craxton (St John's Wood, 3 d'octubre de 1922 - Londres, 17 de novembre de 2009) va ser un pintor anglès. De vegades va ser descrit com un artista neoromàntic, encara que preferia ser conegut com un "tipus d'arcadi".[1]
Biografia[modifica]
John Craxton va ser el fill del músic Harold Craxton i de la seva dona Essie. El seu germà gran Harold Antony Craxton (1918-1999) es va convertir en un productor i presentador de televisió.[2] La seva germana Janet va ser oboista.
Va estudiar a l'escola Clayesmore. Va sol·licitar entrar a l'escola d'art de Chelsea, però van considerar que era massa jove per assistir a les classes de nus. En lloc d'això, va estudiar a l'Académie Julian i a l'Académie de la Grande Chaumière de París el 1939, fins que l'esclat de la guerra va fer que hagués de completar els seus estudis a Londres, a la Westminster School of Art i la Central School of Art and Design. Entre 1941 i 1942, després d'haver estat rebutjat el servei militar, va assistir al Goldsmiths College, i després va recórrer els paratges de Sir Benfro amb Graham Sutherland el 1943. La seva primera exposició individual va ser a Londres el 1942 al Swiss Cottage Café, i la seva primera gran exposició individual va ser a les galeries Leicester el 1944. El seu treball va ser vist com a part del renaixement neoromàntic, i la seva obra primerenca anterior a 1945 mostra la influència de Sutherland i de Samuel Palmer. També va ser fortament influenciat per l'amic i mecenes Peter Watson.
Després de la guerra, va viatjar a les illes Scilly, Suïssa, Istanbul, Espanya, Itàlia i Grècia, però sobretot a Creta, de 1946 a 1966. Es va traslladar permanentment a Creta cap a 1970, i vivia entre Creta i Londres. L'escriptor Richard Olney va recordar Craxton a París, de camí cap a Grècia durant l'estiu de 1951:
- "Gairebé totes les nits, John Craxton, un jove pintor anglès, venia a compartir el meu llit; ens manteníem calents un a l'altre. Es movia en un món de somnis bucòlics, poblat de bells pastors de cabres gregues. Aviat se'n va anar a Grècia ..."
El 1951 Craxton va ser dissenyador de ballet per a la producció de Daphnis et Chloé del Sadler's Wells Ballet al Covent Garden, en una època on l'escenografia del ballet oferia un espai per a les arts neoromàntiques.[3] Ell va ser capaç d'utilitzar la seva experiència de primera mà a Grècia per conformar els seus dissenys de ballet.
Va tenir nombroses exposicions de les seves pintures, tant a Anglaterra com a Grècia. Una gran exposició retrospectiva va tenir lloc a la Galeria Whitechapel el 1967. El seu treball més tardà va ser més formal, estructurat i decoratiu, tot i que encara expressava temes romàntics pastorals.
Va produir l'escenografia i el vestuari per a la producció del Royal Opera House d'Apollo (1968) d'Ígor Stravinski.
El seu treball també es va reproduir en revistes com New Writing o Horizon, i va il·lustrar els llibres de Patrick Leigh Fermor. Va produir litografies de diverses antologies editades per Geoffrey Grigson, incloent-hi Visionary Poems (1944).
Va ser escollit Reial Acadèmic el 1993. Craxton va viure i treballar tant a Khanià com a Londres. El seu amor per Creta va estendre en ser un dels cònsols honoraris britànics a l'illa. Mai es va casar; va morir als 87 anys.
Una biografia d'Ian Collins, John Craxton, va ser publicada per Lund Humphries el 2011. El Museu Fitzwilliam de Cambridge va dur a terme una exposició de la seva obra entre el desembre de 2013 i el 21 d'abril de 2014.[4]
Referències[modifica]
- ↑ Obituary of John Craxton in The Times (19 November 2009).
- ↑ «Miall, Leonard.». Arxivat de l'original el 2016-08-20. [Consulta: 24 juliol 2016].
- ↑ Arnold Haskell (ed.
- ↑ Fitzwilliam Museum Arxivat 2014-01-06 a Wayback Machine.; Exhibitions; A world of private mystery: John Craxton, RA (1922-2009)
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Craxton |
- Fitzwilliam Museum on-line gallery of Craxton's work Arxivat 2016-08-18 a Wayback Machine.
- Work by Craxton in the Arxivat 2009-12-20 a Wayback Machine. British Council collection;
- Royal Academy Magazine, Spring 2007, No. 94: Interview by Sarah Greenberg. Arxivat 2008-12-28 a Wayback Machine.;
- Some works Offer Waterman website;
- Several works at Jonathan Clark Fine Art Arxivat 2011-07-13 a Wayback Machine.;
- Six works at the Tate Gallery;