Kunatita
 Kunatita | |
|---|---|
| Fórmula química | CuFe₂3+(PO₄)₂(OH)₂·4H₂O |
| Epònim | Kunat (en)   |
| Localitat tipus | Huber stock (en) i Lake Boga granite quarry (en) |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.DC.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.DC.15 |
| Dana | 42.11.20.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,863(10) Å; b = 9,661(6) Å; c = 5,476(6) Å; β = 92,45(3)° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Color | groc-verd |
| Lluïssor | sedosa |
| Color de la ratlla | groc clar |
| Diafanitat | transparent |
| Densitat | 3,063 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (-) |
| Índex de refracció | nα = 1,703(3) nβ = 1,742(4) nγ = 1,762(3) |
| Birefringència | δ = 0,059 |
| Angle 2V | calculat: 70° |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2007-057 |
| Any d'aprovació | 2007 |
| Símbol | Kun |
| Referències | [1] |
La kunatita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany al grup de l'arthurita. Rep el nom del districte rural de Kunat al voltant de la ciutat del llac Boga. De les paraules autòctones australianes kunat kunat, que signifiquen "cotoner", planta que creix a la zona.
Característiques[modifica]
La kunatita és un fosfat de fórmula química CuFe₂3+(PO₄)₂(OH)₂·4H₂O. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2008. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la kunatita pertany a «08.DC: Fosfats, etc, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ = 1:1 i < 2:1» juntament amb els següents minerals: nissonita, eucroïta, legrandita, strashimirita, arthurita, earlshannonita, ojuelaïta, whitmoreïta, cobaltarthurita, bendadaïta, kleemanita, bermanita, coralloïta, kovdorskita, ferristrunzita, ferrostrunzita, metavauxita, metavivianita, strunzita, beraunita, gordonita, laueïta, mangangordonita, paravauxita, pseudolaueïta, sigloïta, stewartita, ushkovita, ferrolaueïta, kastningita, maghrebita, nordgauïta, tinticita, vauxita, vantasselita, cacoxenita, gormanita, souzalita, kingita, wavel·lita, allanpringita, kribergita, mapimita, ogdensburgita, nevadaïta i cloncurryita.
Formació i jaciments[modifica]
Aquesta espècie va ser descrita a partir d'exemplars recollits en dos indrets diferents: la pedrera de granit del llac Boga, a Victòria (Austràlia), i a la localitat de Krásno, a Horní Slavkov (Regió de Karlovy Vary, República Txeca). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.