L'Homme orchestre (pel·lícula de 1900)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'Homme orchestre

Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
GuióGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
FotografiaGeorges Méliès Modifica el valor a Wikidata
ProductoraStar Film Company Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenFrança Modifica el valor a Wikidata
Estrena1900 Modifica el valor a Wikidata
Durada2 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalfrancès
cap valor Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Format4:3 Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic i cinema mut Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0135453 Filmaffinity: 959541 Allocine: 177173 Letterboxd: the-one-man-band Allmovie: v259107 TCM: 566243 Archive.org: LhommeOrchestre TMDB.org: 49280 Modifica el valor a Wikidata

L'homme-orchestre és una pel·lícula muda de la productora francesa Star Film Company de l'any 1900, dirigida per Georges Méliès, i té el número 262–263 als seus catàlegs. Assegut en successió en cadires, un home hàbil es multiplica per a formar una orquestra, que toca. Després reintegra a cadascun dels seus dobles, fa desaparèixer les cadires i després desapareix ell mateix.[1][2]

Sinopsi[modifica]

En un escenari buit, un mag (Méliès) es multiplica amb la seva cadira per formar una banda instrumental, que dirigeix en una peça musical viva. Després torna a cadascuna de les seves còpies idèntiques, i un ventall ornamental gegant apareix darrere seu. Saltant, el mag desapareix en una bufada de fum abans de tornar a l'escenari per fer una reverència final.

Producció[modifica]

Per a crear la il·lusió de set músics idèntics, la pel·lícula va requerir set exposicions múltiples simultànies; només una altra pel·lícula coneguda de Méliès, Le Mélomane, utilitza tantes exposicions alhora.[3] A més, l'efecte requeria una acurada coordinació en el temps i la posició del cos entre les exposicions.[4] Primer, Méliès va disposar les set cadires en fila i es va asseure en l'última. Després, la pel·lícula es va rebobinar en la càmera sis vegades per a permetre que Méliès interpretés el paper de cada músic. Mentre filmava la part de cada músic, totes les altres cadires es van emmascarar de la lent per a evitar que quedessin exposades. El procés es va repetir fins que es va filmar a tota la banda, tot en una sola tira de pel·lícula.[4]

L'Homme orchestre

En 1906, Méliès comentava sobre la dificultat de l'exposició múltiple: "t'enfureixes quan, després de tres quarts d'hora de treball i atenció, es trenca una roda dentada que t'obliga a començar de nou, sent impossible reparar el mal". Els altres efectes de la pel·lícula es van crear amb maquinària escènica, pirotècnia i l'entroncament de substitució. Méliès havia creat prèviament un efecte similar en la seva pel·lícula de 1898 La triple dama, en la qual dues còpies d'una dona emergeixen del seu cos i se sentin al seu costat. El tema de la multiplicació de cadires va tornar en la pel·lícula posterior de Méliès Le Diable noir, encara que aquesta pel·lícula no usa exposicions múltiples.

Referències[modifica]

  1. Malthête, Jacques; Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 342.
  2. «El hombre orquesta». [Consulta: 18 juny 2022].
  3. Essai de reconstitution du catalogue français de la Star-Film; suivi d'une analyse catalographique des films de Georges Méliès recensés en France, Bois d'Arcy: Service des archives du film du Centre national de la cinématographie, 1981, pp. 85–6, ISBN 2903053073, OCLC 10506429
  4. 4,0 4,1 Frazer, John (1979), Artificially Arranged Scenes: The Films of Georges Méliès, Boston: G. K. Hall & Co., pp. 81–2, ISBN 0-8161-8368-6

Bibliografia[modifica]

  • Malthête, Jacques; Mannoni, Laurent (2008), L'oeuvre de Georges Méliès, Paris: Éditions de La Martinière, p. 342, ISBN 9782732437323

Enllaços externs[modifica]