Louis van Waefelghem

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaLouis van Waefelghem

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement13 gener 1840 Modifica el valor a Wikidata
Bruges (Bèlgica) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1908 Modifica el valor a Wikidata (68 anys)
París Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori reial de Brussel·les Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violista d'amor Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí, viola i viola d'amor Modifica el valor a Wikidata
Premis

Musicbrainz: 08ef83d0-f382-4e56-9bb6-bb2f87d79d74 Discogs: 5535489 IMSLP: Category:Waefelghem,_Louis_van Allmusic: mn0001802038 Modifica el valor a Wikidata

Louis van Waefelghem (Bruges, 13 de gener de 1840 - París, 19 de juny de 1908) fou un violinista i compositor belga.

Estudià el violí al Conservatori reial de Brussel·les, sota la direcció de Meerts, i la composició amb Fétis.[1] El 1863, i no bastants els triomfs assolits com a concertista de violí, abandonà aquest instrument per a dedicar el seu extraordinari talent d'executant a la viola d'amor.[1] Va arribar a senyalar-se amb pocs anys com el primer dels solistes d'aquest llavors quasi oblidat instrument.[1]

Constituí nombroses agrupacions per l'execució de música de cambra, i va figurar entre les principals i més famoses les titulades Unió Musical formada per Joachim, Auer, Vieuxtemps, Sarasate i Sivori, que inicià els seus concerts vers l'any 1872; el Quartet Marsik, amb Rémy i Delsart; el Quartet Musin, amb Metzger i Gucht; i la Société des Instruments Anciens, amb Grullet, Diémer i Delsart, en totes les quals hi figurà com a eminent solista de Viola.[1]

Aquesta última agrupació, especialment, corregué tota Europa amb èxit constant.[1] Waefelghem publicà moltes obres per a viola i viola d'amor, sent entre les últimes les més conegudes la melodia titulada Soir d'automne, per a viola d'amor o viola, i una Pastorale i Révérie, per a violí, amb acompanyament de piano.[1]

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 69, pàg. 1441 (ISBN 84-239-4569-3)