Margarita Corona

Margarita Corona
	;
Biografia
Naixement	7 setembre 1911 ; Rio de Janeiro (Brasil)
Mort	12 octubre 1983 (72 anys); Buenos Aires (Argentina)
Activitat
Ocupació	actriu
Activitat	1940 – 1983
Família
Germans	Juan Corona

Margarita Corona (Rio de Janeiro, Brasil, 7 de setembre de 1911 - Buenos Aires, Argentina; 12 d'octubre de 1983) va ser una reconeguda actriu de cinema, ràdio, teatre i televisió de l'època daurada argentina. Era la germana del cineasta Juan Corona Bernabeu i la tia dels actors veneçolans Koke Corona i Alejandro Corona.^[1]

Carrera[modifica]

Margarita Corona va néixer al Brasil, però des de nena va viatjar amb la seva família a la ciutat portenya de l'Argentina. Aquí va estudiar actuació i va dedicar de ple al teatre i al cinema, per a després ampliar la seva professió a la pantalla petita. Era la germana del també actor Juan Corona Bernabeu.

En 1946 integra la llista de l'Agrupació d'Actors Democràtics, durant el govern de Juan Domingo Perón, i la junta directiva del qual estava integrada per Pablo Racioppi, Lydia Lamaison, Pascual Nacaratti, Alberto Barcel i Domingo Mania.^[2]

En teatre Corona va treballar en la dècada del '30 en la "Compañía Argentina de Comedias Eva Franco", al costat de Pepita Muñoz, Alberto Bello, Herminia Franco, Juan Carlos Croharé i Fernando Ochoa.^[3] El 1935 va integrar la Cía. Florencio Parravicini, al costat de la primera actriu Mecha Ortiz, Amelia Bence, Esther Bence, Daniel de Alvarado i Pablo Cumo.

Va actuar en uns 25 films, en rols destacats. En televisió va fer papers majorment dramàtics.

Filmografia[modifica]

1945: Pampa bárbara
1947: Nunca te diré adiós
1947: Evasión com Julia
1948: La muerte camina en la lluvia com Valeria Duval
1950: La fuerza ciega
1950: El inspector Stugart
1950: Abuso de confianza
1951: Suburbio
1952: La parda Flora
1952: La muerte en las calles
1952: Sala de guardia
1953: Dock Sud
1953: Caballito criollo
1954: El castigo de los mares del sur
1955: La Tierra del Fuego se apaga
1955: La simuladora

1956: Edad difícil com la Vieja de las siete polleras
1958: El festín de Satanás (1958)
1958: La venenosa
1961: El romance de un gaucho
1967: Gente conmigo com una Paisana
1969: Pate Katelin en Buenos Aires
1969: El señor presidente
1970: La cosecha
1972: Simplemente María

Ràdio[modifica]

Va sere una figura exclusiva de Radio El Mundo, on va fer radioteatre com:

1942: Margarita La Tornera amb Rosa Rosen i Narciso Ibáñez Menta.
1943: Ana Karenina, amb Rosa Rosen, Luisa Vehil, Santiago Arrieta, Hilda Bernard, Raquel Simari, Gustavo Cavero i Pablo Racioppi.^[4]
?: Una luz en el desierto, amb Patricia Castell, Amadeo Novoa, Virginia Luque i Egle Martin.
1943: Idilio trunco, amb Paquita Vehil, Rita Miranda, Gustavo Cavero, Roberto Salinas, entre altrrs.

Televisió[modifica]

1953: La Telefamilia.
1954: El tango viene de lejos, amb Pedro Maratea i conducció d'Ignacio de Soroa.
1954: ¡No quiero ser así!, amb Virginia Luque i José María Gutiérrez.
1954: Y llegó el domingo, de Miguel Coronatto Paz, amb Ignacio de Soroa, Tato Bores i Darío Garzay.
1956: Ciclo de teatro policial (ep. "La sonrisa de la Gioconda")
1961: Noches de teatro Grafa
1963: Teleteatro Palmolive-Colgate del aire
1964: Teleteatro del Hogar
1967: La señora Ana luce sus medallas com la Sra. Patricia
1968: Simplemente María
1968: Testimonios de hoy... Autors argentins
1970: Los parientes de la Galleguita com Jacinta
1971/1975: Alta comedia (ep. El gorro de cascabeles)
1971: Aquellos que fueron
1971/1972: Frente a la facultad^[5]
1972: Simplemente María, amb Rodolfo Salerno i Irma Roy.
1972-1973 La Selva es Mujer. Canal 13. Tira.
?: Yo seré tu mundo

Teatre[modifica]

Joven, viuda y estanciera (1937)
Cruza (1937)
Claudia, de Rose Franken (1945)
La Sra. Ana luce sus medallas
Rostro perdido (1952)
Colombo (1953), amb la companyia de Juan Carlos Thorry i Analía Gadé.
La Moreira (1962), amb la Compañía de Comedias Tita Merello, amb direcció d'Eduardo Cuitiño.
La guitarra del diablo (1967).

Nominacions[modifica]

En 1968 va ser nominada als Premis Martín Fierro com a millor actriu de repartiment per la seva labor en Simplemente María, encara que el guardó finalment se'l va emportar Milagros de la Vega.^[6]

Referències[modifica]

↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.imdb.com/name/nm0180566/
↑ López, Marcela. Quiera el pueblo votar (en castellà). Buenos Aires: Del nuevo extremo, 2007. ISBN 978-987-609-056-8 [Consulta: 26 octubre 2013].
↑ ^{[enllaç sense format]} http://coleccionesteatrales.blogspot.com.ar/search/label/A%C3%B1o%201937
↑ ^{[enllaç sense format]} http://rosarosen.blogspot.com.ar/2005/11/radioteatro-1942-el-conde-de.html
↑ ^{[enllaç sense format]} http://www.nuestrosactores.com.ar/index.php/component/search/Margarita%2BCorona?ordering=&searchphrase=all
↑ ^{[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20120411073538/http://www.aptra.org.ar/a/en-archivo/35-1968-aire

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Margarita Corona

[1] {[enllaç sense format]} http://www.imdb.com/name/nm0180566/

[2] López, Marcela. Quiera el pueblo votar (en castellà). Buenos Aires: Del nuevo extremo, 2007. ISBN 978-987-609-056-8 [Consulta: 26 octubre 2013].

[3] {[enllaç sense format]} http://coleccionesteatrales.blogspot.com.ar/search/label/A%C3%B1o%201937

[4] {[enllaç sense format]} http://rosarosen.blogspot.com.ar/2005/11/radioteatro-1942-el-conde-de.html

[5] {[enllaç sense format]} http://www.nuestrosactores.com.ar/index.php/component/search/Margarita%2BCorona?ordering=&searchphrase=all

[6] {[enllaç sense format]} https://web.archive.org/web/20120411073538/http://www.aptra.org.ar/a/en-archivo/35-1968-aire

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]