Pampa bárbara

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPampa bárbara
Fitxa
DireccióLucas Demare i Hugo Fregonese Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
Dissenyador de produccióGermen Gelpi Modifica el valor a Wikidata
GuióHomero Manzi Modifica el valor a Wikidata
MúsicaLucio Demare Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJosé María Beltrán Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeCarlos Rinaldi i Atilio Rinaldi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ProductoraArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorArtistas Argentinos Asociados Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenArgentina Modifica el valor a Wikidata
Estrena9 octubre 1945 Modifica el valor a Wikidata
Durada98 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalcastellà Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gèneredrama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióArgentina Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0037969 Filmaffinity: 980390 Letterboxd: savage-pampas-1945 Allmovie: v524625 TMDB.org: 127172 Modifica el valor a Wikidata

Pampa bárbara[1] és una pel·lícula argentina del gènere de drama filmada en blanc i negre codirigida per Lucas Demare i Hugo Fregonese sobre el guió d'Homero Manzi i Ulises Petit de Muratque es va estrenar el 9 d'octubre de 1945 i que va tenir com a protagonistes a Francisco Petrone i Luisa Vehil.

Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[2]

En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 24.[3]

Sinopsi[modifica]

La pel·lícula està ambientada en 1833 en l'escenari de la lluita a la frontera entre pobles originaris i blancs però centrada en la vida dels qui vivien en els fortins i, especialment, de les dones, tant les indígenes captives com les "fortineras" enviades pel govern central per a evitar desercions.

Crítiques[modifica]

Raúl Manrupe i María Alejandra Portela van opinar que la pel·lícula “estava narrada amb excepcional acció i dramatisme. La vegetació, els cels i els horitzons són els elements que manen visualment dominant el destí dels personatges. Menys cèlebre que La guerra gaucha, i menys “històrica”, el pas dels anys ha afectat menys el seu gran efecte emocional. Un títol bàsic i el millor en el seu tema”.[4]

La pel·lícula va tenir una versió hollywoodense titulada Pampa salvaje el 1966, dirigida per Fregonese, protagonitzada per actors de la talla de Robert Taylor i Rosenda Monteros.

Repartiment[modifica]

Notes[modifica]

  1. Tant a Manrupe com al lloc de cinenacional,com figura com a “Pampa Bárbara” mentre que a IMDb i en els llibres de Di Núbila, Maranghello i Ana Laura Lusnich està com a “Pampa bárbara"
  2. Manrupe, Raúl. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 6-7. ISBN 950-05-1525-3. 
  3. «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
  4. Manrupe, Raúl y Portela, María Alejandra: Un diccionario de films argentinos (1930-1995) pág. 443 Buenos Aires 2001 Editorial Corregidor ISBN 950-05-0896-6

Referències[modifica]

  • Maranghello, César. Breve historia del cine argentino. Buenos Aires: Alertes S.A. de ediciones, 2004. ISBN 84-7584-532-0. 

Enllaços externs[modifica]