Su mejor alumno
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Lucas Demare |
| Protagonistes | |
| Dissenyador de producció | Ralph Pappier |
| Guió | Homero Manzi i Ulyses Petit de Murat |
| Música | Lucio Demare |
| Fotografia | Bob Roberts |
| Muntatge | Carlos Rinaldi |
| Productora | Artistas Argentinos Asociados |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Argentina |
| Estrena | 22 maig 1944 |
| Durada | 114 min |
| Idioma original | castellà |
| Color | en blanc i negre |
| Descripció | |
| Gènere | drama i cinema biogràfic |
     | |
Su mejor alumno és una pel·lícula argentina en blanc i negre, dirigida per Lucas Demare, protagonitzada per Enrique Muiño i Ángel Magaña. Estrenada a Buenos Aires el 22 de maig de 1944. Va obtenir cinc premis, entre ells el premi com a millor pel·lícula de l'any.
Fragments d'aquest film van ser inclosos en la pel·lícula Aller simple (Tres historias del Río de la Plata) (1998).[1]
En una enquesta de les 100 millors pel·lícules del cinema argentí duta a terme pel Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken l'any 2000, la pel·lícula va aconseguir el lloc 39.[2]
SSinopsi[modifica]
La pel·lícula relata la història real del fill natural d'un expresident de l'Argentina i pare de l'educació pública del país, Domingo Faustino Sarmiento (Enrique Muiño), de nom Domingo (Ángel Magaña), segons els relats autobiogràfics del primer. Dominguito es va presentar a barallar com a voluntari en la Guerra de la Triple Aliança en la qual va morir.
Actors[modifica]
- Enrique Muiño com Domingo Faustino Sarmiento
- Ángel Magaña com Dominguito
- Edgardo Morilla com Dominguito - nen
- Orestes Caviglia com Bartolomé Mitre
- Norma Castillo
- Guillermo Battaglia
- María Esther Buschiazzo
- Hugo Pimentel
- Alberto de Mendoza com Enrique Moreno
- Judith Sulián
- Domingo Márquez
- Bernardo Perrone
- René Mugica
- Pedro Fiorito
- Horacio Priani
- Mario Lozano
- César Fiaschi
- Warly Ceriani
- Américo Sanjurjo
- Alberto Terrones
- Pablo Cumo
- Carlos Lagrotta
- Arsenio Perdiguero
- Carmen Giménez
- Alberto de Mendoza
- Adolfo Linvel
Premis[modifica]
- Premis Cóndor de Plata (1945): millor pel·lícula, millor director, millor guió adaptat, millor actor (Enrique Muiño) i millor càmera.
Referències[modifica]
- ↑ Manrupe, Raúl; Portela, María Alejandra. Un diccionario de films argentinos II 1996-2002. Buenos Aires: Editorial Corregidor, 2003, p. 6-7. ISBN 950-05-1525-3.
- ↑ «Las 100 mejores del periodo 1933-1999 del Cine Argentino». La mirada cautiva. Museo del Cine Pablo Ducrós Hicken [Buenos Aires], 3, 2000, pàg. 6–14. Arxivat de l'original el 21 de novembre de 2022 [Consulta: 21 novembre 2022].
Enllaços externs[modifica]
- Su mejor alumno, Cine Nacional.
Filmografia de Lucas Demare | ||
|---|---|---|
|  | |
