Marrucciïta
 Marrucciïta | |
|---|---|
| Fórmula química | Hg₃Pb16Sb18S46 |
| Epònim | Angelo Marrucci (en)   |
| Localitat tipus | mina Buca della Vena, Ponte Stazzemese, Stazzema, província de Lucca, Toscana, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.JB.60 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.JB.60 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/E.33 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Estructura cristal·lina | a = 48,124 Å; b = 4,1083 Å; c = 23,99 Å; β = 118,76° |
| Grup puntual | 2/m - prismàtica |
| Grup espacial | b2/m |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Codi IMA | IMA2006-015 |
| Any d'aprovació | 2006 |
| Símbol | Mru |
| Referències | [1] |
La marrucciïta és un mineral de la classe dels sulfurs. Rep el nom en honor d'Angelo Marrucci (1956-2003), col·leccionista de minerals, per les seves contribucions a la mineralogia de la Toscana.
Característiques[modifica]
La marrucciïta és una sulfosal de fórmula química Hg₃Pb16Sb18S46. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 2006. Cristal·litza en el sistema monoclínic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la marrucciïta pertany a «02.JB: Sulfosals de l'arquetip PbS, derivats de la galena, amb Pb» juntament amb els següents minerals: diaforita, cosalita, freieslebenita, marrita, cannizzarita, wittita, junoïta, neyita, nordströmita, nuffieldita, proudita, weibul·lita, felbertalita, rouxelita, angelaïta, cuproneyita, geocronita, jordanita, kirkiïta, tsugaruïta, pillaïta, zinkenita, scainiïta, pellouxita, chovanita, aschamalmita, bursaïta, eskimoïta, fizelyita, gustavita, lil·lianita, ourayita, ramdohrita, roshchinita, schirmerita, treasurita, uchucchacuaïta, ustarasita, vikingita, xilingolita, heyrovskýita, andorita IV, gratonita, vurroïta i arsenquatrandorita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a la mina Buca della Vena, a Ponte Stazzemese, dins la província de Lucca (Toscana, Itàlia). També ha estat descrita al dipòsit de mercuri de Zenderling, situat a la localitat de Gelnica (Regió de Košice, Eslovàquia). Aquests dos indrets són els únics de tot el planeta on ha estat descrita aquesta espècie mineral.
Referències[modifica]
- ↑ «Marrucciite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 27 maig 2021].