Melanotal·lita
 Melanotal·lita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Cu₂Cl₂O |
| Epònim | negre i brot |
| Localitat tipus | Vesuvi, Província de Nàpols, Campània, Itàlia |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 3.DA.05 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 3.DA.05 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | III/D.01 |
| Dana | 10.4.4.1 |
| Heys | 8.2.7 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 9,59Å; b = 9,69Å; c = 7,46Å; |
| Color | negre, negre blavós |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral heretat (G) |
| Any d'aprovació | 1870 |
| Símbol | Mlth |
| Referències | [1] |
La melanotal·lita és un mineral de la classe dels halurs. Rep el seu nom del grec per "negre" i "brot jove", per la propietat del mineral de convertir-se en verd sota l'exposició a la llum.
Característiques[modifica]
La melanotal·lita és un halur de fórmula química Cu₂Cl₂O. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la melanotal·lita pertany a «03.DA: Oxihalurs, hidroxihalurs i halurs amb doble enllaç, amb Cu, etc., sense Pb» juntament amb els següents minerals: atacamita, botallackita, clinoatacamita, hibbingita, kempita, paratacamita, belloïta, herbertsmithita, kapellasita, gillardita, haydeeïta, anatacamita, claringbul·lita, barlowita, simonkol·leïta, buttgenbachita, connel·lita, abhurita, ponomarevita, anthonyita, calumetita, khaidarkanita, bobkingita, avdoninita i droninoïta.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta al Vesuvi, a la província de Nàpols (Campània, Itàlia). També ha estat descrita en altres dos volcans: el Tolbàtxik, a l'óblast de Kamtxatka, Rússia; i al dipòsit de Chahnaly del volcà Bazman, a la província de Sistan i Balutxistan, a l'Iran. No ha estat descrita en cap altre indret del planeta.
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Melanotal·lita |
- ↑ «Melanothallite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 18 novembre 2017].