Miquel Seguró Mendlewicz

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaMiquel Seguró Mendlewicz

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 juny 1979 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Alger (Algèria) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat Ramon Llull
Universitat Pompeu Fabra Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòsof Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat Oberta de Catalunya
Universitat Ramon Llull
Herder Editorial Modifica el valor a Wikidata
Família
ParentsSofia Puche (àvia) Modifica el valor a Wikidata
Lloc webmiquelseguro.com Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm9316386 Twitter (X): miquel_seguro Modifica el valor a Wikidata

Miquel Seguró Mendlewicz (Alger, 5 de juny de 1979) [1] és filòsof,[2] escriptor[3][4][5] i professor d'universitat. Doctor amb menció europea en Filosofia, compagina la docència amb la investigació i l'edició científica. És director de la col·lecció de pensament de l'Editorial Herder i de la revista Argumenta Philosophica[6] i habitual col·laborador en mitjans de comunicació.[7][8] És net de la pianista i pedagoga Sofia Puche de Mendlewicz.

Trajectòria[modifica]

Després de cursar BUP i COU a Escoles Gravi, va començar a estudiar Economia a la Universitat Autònoma de Barcelona, llicenciatura que va abandonar al seu primer curs. Immediatament després va començar els estudis de Llicenciatura en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, que va concloure el 2003. Es va doctorar en Filosofia a la Universitat Ramon Llull (2010), amb una tesi sobre "El setge transcendental de la metafísica", on estudia els límits de la metafísica neotomista a la llum de la filosofia kantiana. Aquesta investigació va ser convertida en llibre, publicat amb el títol "Los confines de la razón" (2013).

Ha realitzat estades a diverses universitats europees (Roma, París i Freiburg im Breisgau), tant predoctorals com postdoctorals[9][10]

Ha estat coordinador de recerca de la Càtedra Ethos de la Universitat Ramon Llull, professor de Bioètica a les Escoles Gimbernat (adscrita UAB), professor col·laborador de matèries de filosofia a la Universitat Oberta de Catalunya i professor de màster a Blanquerna-Universitat Ramon Llull. Ha estat membre del Grup de Recerca PSITIC de la Universitat Ramon Llull. És membre del Grup de Recerca MEDUSA, de la Universitat Oberta de Catalunya.[11][12]

Obra[modifica]

En la seva obra reivindica la metafísica no com a sistema de veritats atemporals, sinó com la interacció en el temps del pensament que aspira a la identitat però es reconeix habitant de la diferència.[13] La vida també es pensa és el títol del seu llibre divulgatiu més conegut, on fa un recorregut personal per la història de les idees i de les tradicions filosòfiques que vincula la reflexió filosòfica amb la vida del dia a dia. Defuig l'autoajuda i la perspectiva de la filosofia com un antídot per a les complexitats de la vida quotidiana, però considera imprescindible que la filosofia connecti amb la realitat que li dona sentit, la quotidianitat, una experiència sempre oberta i sensible a l'alteritat.[14] També s'interessa per les relacions entre religió i política, en concret la teologia política, que creu que encara explica moltes coses de les actuals dinàmiques.[15]

La seva última obra és Vulnerabilidad (2021, traduïda properament a l'anglès el 2024). Seguró proposa en aquest llibre pensar la vulnerabilitat com a condició transversal de tota experiència humana, de manera que tant allò agradable com allò desagradable de l'experiència vital s'expliquen per la vulnerabilitat constitutiva de l'ésser humà. Segons Seguró, vulnerabilitat és afectabilitat, i això significa que l'estructura fonamental de l'experiència humana s'explica per la seva reflexivitat, la relativitat i la reciprocitat, que s'obren a l'alteritat i que sempre són conscients de la seva fragilitat compartida. Seguró explora com aquesta noció té a veure directament amb el coneixement, l'ètica, la política i també la pregunta metafísica.

Una de les particularitats del llibre és que Seguró es recolza a la figura de René Descartes com a punt de partida per explorar les cares de la vulnerabilitat. Com que l'obra i la figura de Descartes no se solen interpretar d'aquesta manera, aquest punt ha comportat un debat sobre la figura de Descartes dibuixada al llibre.[16][17][18][19]Seguró afirma que no és una nova interpretació de Descartes, sinó només utilitzar aquesta perspectiva, o “interpretació personal” com a punt de suport per al desplegament del tema central del llibre.[20]

Mitjans de comunicació[modifica]

Seguró ha participat en diversos programes de ràdio i televisió. Ha estat col·laborador setmanal del programa de ràdio Aquí amb Josep Cuní de la Cadena SER Catalunya durant tres temporades (2018-2021), comentant l'actualitat des d'una perspectiva filosòfica, i col·laborador quinzenal durant dos anys al programa de RTVE "Para todos la 2 ", a la secció "La vida se piensa" (2020-2022), on oferia breus incursions a temes clàssics de la filosofia. Ha estat i és col·laborador també a premsa escrita.

Publicacions[modifica]

  • Vulnerabilidad (2021)
  • En clau de procés (ed., amb Gemma Ubasart) (Herder, 2019).
  • La vida también se piensa (Herder, 2018).
  • ¿Dónde vas, Europa? (ed., amb Daniel Innerarity) (Herder, 2017).
  • Sendas de finitud (Herder, 2015. Tercera reimpressió 2016).
  • Hartos de corrupción (ed.) (Herder, 2014).
  • Los confines de la razón (Herder, 2013).

Referències[modifica]

  1. ↑ «Miquel Seguró» (en castellà). [Consulta: 15 gener 2020].
  2. ↑ «Miquel Seguró: “Las calles no son de nadie, son espacios de cruce y de encuentros”» (en castellà). Arxivat de l'original el 2019-11-02. [Consulta: 15 gener 2020].
  3. ↑ «Entrevista a Miquel Seguró, profesor universitario y autor del libro 'Dónde vas, Europa'» (en castellà), 28-03-2017. [Consulta: 15 gener 2020].
  4. ↑ NacióDigital. «Josep-Lluís Carod-Rovira - En clau de procés | NacióDigital». [Consulta: 31 març 2020].
  5. ↑ Bosch, Miriam Díez. «Tómatelo con filosofía: La vida también se piensa» (en castellà), 06-05-2018. [Consulta: 31 març 2020].
  6. ↑ «Miquel Seguró :: Herder Editorial». Arxivat de l'original el 2020-04-11. [Consulta: 31 març 2020].
  7. ↑ Seguró, Miquel. «Miquel Seguró» (en castellà), 25-11-2015. [Consulta: 15 gener 2020].
  8. ↑ «“El misterio es la vida misma y eso es difícil de sobrellevar”» (en castellà), 01-05-2018. Arxivat de l'original el 2020-09-22. [Consulta: 31 març 2020].
  9. ↑ «Los confines de la razón». [Consulta: 11 abril 2020].
  10. ↑ «"La crisis económica va a impedir reflexionar como sociedad"». [Consulta: 12 abril 2020].
  11. ↑ «Cátedra ETHOS -URL» (en castellà). [Consulta: 31 març 2020].
  12. ↑ «Miquel Seguró Mendlewicz - Experts guide - UOC (Universitat Oberta de Catalunya)». Arxivat de l'original el 2020-08-11. [Consulta: 31 març 2020].
  13. ↑ Filosofía&Co. «La vida también se piensa, tanto si nos gusta como si no» (en castellà), 03-04-2018. [Consulta: 11 abril 2020].
  14. ↑ Digital, Tarragona. «Pensar la vida». [Consulta: 12 abril 2020].
  15. ↑ «Entrevista a Miquel Seguró, profesor universitario y autor del libro 'Dónde vas, Europa'» (en castellà), 28-03-2017. [Consulta: 11 abril 2020].
  16. ↑ Lacalle, Ana de. «RESEÑA-CRÍTICA del ensayo «VULNERABILIDAD» de MIQUEL SEGURÓ. Editorial Herder.» (en castellà), 11-12-2021. [Consulta: 4 gener 2024].
  17. ↑ Cano, Oriol Alonso. «La duda como apertura al infinito» (en castellà), 26-01-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
  18. ↑ Guízar, Valeria Villalobos. «Una ética de la vulnerabilidad» (en espanyol de Mèxic), 01-07-2023. [Consulta: 4 gener 2024].
  19. ↑ «Ser humano es ser vulnerable» (en castellà), 22-10-2021. [Consulta: 4 gener 2024].
  20. ↑ Linaje, Iñigo. «Entrevista a Miquel Seguró Mendlewicz» (en castellà), 15-12-2021. [Consulta: 4 gener 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Miquel_Seguró_Mendlewicz&oldid=33447769»