Sofia Puche de Mendlewicz
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 10 maig 1916  Barcelona |
| Mort | 16 abril 2015 (98 anys) |
| Dades personals | |
| Formació | Conservatori Municipal de Música de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | pedagoga, pianista |
| Alumnes | Lorenzo Palomo |
| Família | |
| Parents | Miquel Seguró Mendlewicz (net) |
Sofia Puche de Mendlewicz (Barcelona, 10 de maig de 1916- 16 d'abril de 2015) fou una pianista i pedagoga musical catalana. Acabats els estudis superiors al Conservatori Municipal de Barcelona, estudià amb els mestres de piano més famosos, entre els quals Alfred Cortot, amic íntim de Gabriel Fauré,[1] qui, d'entre els seus elogis, remarcà la seva "perfecta i emotiva sensibilitat".
Durant la dècada de 1940 oferí nombrosos concerts, despuntant tant a nivell estatal, com en cas de les nombroses actuacions al Palau de la Música de Barcelona, com arreu d'Europa.
Tot i el seu gran èxit internacional, Sofia Puche decidí dedicar-se plenament a la tasca pedagògica,[2] així consagrant, des de la seva càtedra del Conservatori Municipal de Barcelona, grans músics com Miquel Farré, Maria Carme Poch, Joan Massià, Carles Marquès, Maria Rosa Ribas, Jordi Vilaprinyó, Antoni-Olaf Sabater, Albert Guinovart i altres.[3]
De la seva discografia, destaquen Música pianística catalana, Sonatas de Castilla i Cuatro Piezas españolas (de Falla).
Sofia Puche també va abocar importants esforços per ajudar els joves artistes a introduir-se en el competitiu món professional. Així, l'Associació per a la Promoció de Joves Intèrprets Sofia Puche organitza diversos concursos anuals de piano.
També destaca la revisió de partitures en edicions Boileau, com els Cinc nocturns de Manuel Blancafort o la Sonatina Antiga.
Discografia[modifica]
- Música pianística catalana. Obres de Zamacois, Frederic Mompou i Manuel Blancafort. (1964)
- Música pianística española. Obres de Joaquín Rodrigo i Manuel de Falla (1966)
- Obras pianísticas de Turina interpretadas por Sofía Puche (1968)
- Sis barcaroles de Gabriel Fauré. (1987)
- Sis Nocturns. De Gabriel Fauré. (1987)
- Lieder. Aiguaforts. Obres de Zamacois. Interpretació amb Enriqueta Tarrés. (1989)
- Cants íntims De Manuel Blancafort (1989)
- Sis Sonets. D'Eduard Toldrà. (1992)
- El Parc d'atraccions. De Manuel Blancafort (1996)[4]
Referències[modifica]
- ↑ Dades a lamadeguido.com
- ↑ Dávila, Anna Maria «L'ombra allargada de...Pedagoga per intuïció i vocació». Catalunya música: Revista musical catalana, 304, 2010, pàg. 41-42.
- ↑ «Homejane con espíritu. Crítica de Música Clásica». La Vanguardia, 16-10-2003, pàg. 47 [Consulta: 21 abril 2014].
- ↑ Extret del Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya