Montserrat Martí i Bas
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1916  Barcelona |
| Mort | 2005 (88/89 anys) Barcelona |
| Sepultura | Cementiri del Poblenou (Dep. I, tanca 1a, nínxol 2581) |
| Dades personals | |
| Formació | Escola de Bibliotecàries |
| Activitat | |
| Ocupació | Bibliotecària |
Premis | |
Montserrat Martí i Bas (Barcelona, 9 de setembre de 1916- 13 de març de 2005) fou una bibliotecària i escriptora catalana.[1]
Cursà la carrera de bibliotecària de 1935 a 1938, i va tenir com a professors Jordi Rubió i Balaguer, Carles Riba i Ferran Soldevila. El 1932 es va afiliar al Bloc Escolar de la Unió Democràtica de Catalunya, fundat el 1931 per Manuel Carrasco i Formiguera. Durant la Guerra civil espanyola va col·laborar amb Jordi Rubió al Servei de Biblioteques del Front i amb Josep Maria Capdevila a la Institució de les Lletres Catalanes. Alhora organitzava d'amagat culte catòlic a casa seva. En acabar la guerra va treballar a la biblioteca d'Ulldecona i a un hospital de presoners.[1][2]
El 1942 Ramon Aramon i Serra la va contractar com a secretària de l'Institut d'Estudis Catalans (aleshores a la clandestinitat), presidit llavors per Josep Puig i Cadafalch.
Fou una de les fundadores de la plataforma cultural de joves Miramar, que promovia debats i formació. També va publicar la Bibliografia catalana recent a Serra d'Or (1959-1993), i va fer bibliografies de Pompeu Fabra, Josep Carner i Lluís Nicolau d'Olwer. El 1983 va rebre la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Montserrat Martí i Bas | enciclopèdia.cat». [Consulta: 13 març 2020].
- ↑ Necrologia a l'IEC
.svg)