Omeiïta
 Omeiïta | |
|---|---|
| Fórmula química | (Os,Ru)As₂ |
| Epònim | muntanya Emei  |
| Localitat tipus | dipòsit de Cu-Ni-PGE de Yangliuping, Danba, Prefectura Autònoma de Ganzi, Província de Sichuan, República Popular de la Xina |
| Classificació | |
| Categoria | sulfurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 2.EB.15a |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 2.EB.15a |
| Nickel-Strunz 8a ed. | II/D.20 |
| Dana | 2.12.2.7 |
| Heys | 3.12.58 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | ortoròmbic |
| Estructura cristal·lina | a = 5,4Å; b = 6,16Å; c = 3,02Å; |
| Duresa | 7 |
| Impureses comunes | Ir, Ni, Fe, Co |
| Més informació | |
| Estatus IMA | aprovat |
| Any d'aprovació | 1978 |
| Símbol | Ome |
| Referències | [1][2] |
L'omeiïta és un mineral de la classe dels sulfurs, que pertany al grup de la löllingita.[3] Rep el seu nom del mont Omei (in standard Chinese phonetics "Emei", or "Emeishan"), el lloc on es troba la seva localitat tipus.
Característiques[modifica]
L'omeiïta és un sulfur d'osmi i ruteni, de fórmula química (Os,Ru)As₂. Cristal·litza en el sistema ortoròmbic en forma de cristalls allargats i tabulars. La seva duresa a l'escala de Mohs és 7. Forma una sèrie de solució sòlida amb l'anduoïta.[4]
Segons la classificació de Nickel-Strunz, l'omeiïta pertany a «02.EA: Sulfurs metàl·lics, M:S = 1:2, amb Fe, Co, Ni, PGE, etc.» juntament amb els següents minerals: aurostibita, bambollaita, cattierita, erlichmanita, fukuchilita, geversita, hauerita, insizwaita, krutaita, laurita, penroseita, pirita, sperrylita, trogtalita, vaesita, villamaninita, dzharkenita, gaotaiita, alloclasita, costibita, ferroselita, frohbergita, glaucodot, kullerudita, marcassita, mattagamita, paracostibita, pararammelsbergita, oenita, anduoïta, clinosafflorita, löllingita, nisbita, omeiita, paxita, rammelsbergita, safflorita, seinäjokita, arsenopirita, gudmundita, osarsita, ruarsita, cobaltita, gersdorffita, hol·lingworthita, irarsita, jolliffeïta, krutovita, maslovita, michenerita, padmaita, platarsita, testibiopal·ladita, tolovkita, ullmannita, willyamita, changchengita, mayingita, hollingsworthita, kalungaita, milotaïta, urvantsevita i rheniïta.
Formació i jaciments[modifica]
Es troba en dipòsits de sulfurs de coure i níquel associats a cossos ultramàfics. Sol trobar-se associada a altres minerals com: pirrotina, pentlandita, calcopirita, violarita, cubanita, bornita, esfalerita, galena, linneïta, magnetita, testibiopal·ladita, sudburyita, michenerita, sperrylita, kotulskita o or. Va ser descoberta l'any 1978 al dipòsit de Cu-Ni-PGE de Yangliuping, Danba (Província de Sichuan, República Popular de la Xina). També se n'ha trobat a Grècia, Estats Units, Ucraïna i Brasil
Referències[modifica]
- ↑ «Omeiite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Omeiite» (en anglès). Handbook of Mineralogy. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Löllingite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2015].
- ↑ «Anduoite-Omeiite Series» (en anglès). Mindat. [Consulta: 21 novembre 2015].