Palau Bru
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Cronologia | ||||
| 1552 | construcció | |||
| 1994 | ampliació | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura gòtica | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Pg. Colom. 6, Marquet, 6 i Mercè, 32-34 | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès local | ||||
| Id. IPAC | 41169 | |||
| Id. Barcelona | 376 | |||
El Palau Bru és un edifici situat al passeig de Colom i els carrers de Marquet i de la Mercè de Barcelona, catalogat com a bé cultural d'interès local.[1]
Descripció[modifica]
Es tracta d'un edifici amb tipologia de palau organitzat al voltant d'un pati típic de l'època gòtica però amb elements d'estils renaixentistes i neoclàssics.[2] De planta força rectangular, comprèn planta baixa, entresòl i tres plantes.[2]
La façana del passeig de Colom és la més senyorial i està formada per un basament de grans dimensions on s'integra el gran portal d'entrada i un entresòl. A partir d'aquest basament i separat per la renglera de balcons del primer pis es desenvolupa la resta de la façana amb un pla llis d'obra de carreus de pedra. La composició d'obertures mostra una curiosa relació de plens i buits emfatitzant el primer pis com la planta noble molt oberta disposant cinc balcons de gran alçada amb els seus balcons individuals. Aquests últims estan tan junts que es visualitzen com un balcó corregut que fins i tot dona la volta a la cantonada. La planta segona potencia el ple de la façana al només disposar de dues balconeres de dimensions més reduïdes en cada extrem. Per la seva banda la tercera planta torna a disposar cinc finestres petites formant un ritme força regular.[2]
Les dues façanes restants tenen la voluntat de seguir la mateixa composició però no repeteixen la relació de buits i plens sinó que són més regulars en la seva composició. La façana lateral al carrer de Marquet arriba a tenir fins a sis eixos de finestres encara que no arriben a ser regulars segurament per la distribució complicada de les plantes inferiors. En la façana al carrer de la Mercè s'aconsegueix una equilibrada regularitat amb tres eixos d'obertures i un portal central de pedra amb un d'arc escarser de fals regràs. Els balcons són de llosana de pedra i les barana de ferro amb composició molt simple.[2]
Les façanes són de pedra amb junta sobresortida formant una retícula regular a trencajunts. Les finestres són de línies molt simples amb llindes i brancals rectes sense cap mena de decoració. Els portals d'accés de les dues façanes oposades són destacables per la dimensió de l'obertura i de les seves dovelles. Els carreus de pedra de l'arc de mig punt es fusionen elegantment amb els carreus dels brancals. Aquests portals tenen comunicació amb el pati central a través d'una combinació de voltes de canó rebaixades i altres de quatre punts d'arc escarser. La modulació entre les voltes de canó es realitza amb arcs faixons. La presència del pati aporta verticalitat al mig d'aquesta mena de passatge privat que travessa l'edifici.[2] La cornisa de l'edifici és homogènia en tot el perímetre i de línies senzilles. La cornisa es recolza en permòdols tríglifs amb decoracions clàssiques. La seva coberta és plana formant un terrat transitable.[2]
Dins del pati es presenta una escala monumental de pedra en un lateral del passatge interior abans referit.[2]
Història[modifica]
El 1772, Joan de Fivaller i Rubí,[3]va demanar permís per a reformar la façana del carrer de la Mercè,[4] i novament el 1780 per a fer-hi diverses reformes.[5] El 1782, Fivaller va demanar novament permís per a reparar el mirador del carrer de Marquet,[6] i el 1783, ell i la seva esposa Maria Antònia de Bru i Descatllar de Besora[3] van exposar que hi estaven fent reformes interiors i demanaven permís per a obrir balcons, finestres i potser algun mirador a les tres façanes.[7]
El 1807, el seu fill Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1856), per matrimoni marquès de Villel i comte de Darnius (vegeu Palau Fivaller),[8] va demanar permís per a fer-hi reformes.[9]
El 1994, la Societat General d'Autors i Editors (SGAE) va encarregar als arquitectes Rafael Cáceres Zurita, Esteve i Robert Terradas Muntañola la reforma del palau per a allotjar-hi la nova seu de l'entitat, unint-lo amb l'edifici veí. Es va unificar la cornisa a la façana del passeig de Colom a l'alçada del cos de la cantonada, que sobresortia com a una mena de torre,[10] i es va cobrir el pati amb un lucernari lleuger.[2] En la intervenció arqueològica del 1995 es van trobar restes de fonamentació del període 1836-1860, que podria coincidir amb la reforma que va donar a l'edifici l'aspecte que actualment presenta, especialment la façana del passeig de Colom, cap a on es va perllongar el passatge interior.[2]
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ «Palau Bru (seu actual de la Societat d'Autors». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Palau Bru». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
- ↑ 3,0 3,1 «María Antonia De Brú i Descatllar De Besora». geneanet. Odette Cot.
- ↑ «Joan de Fivaller i Rubí. Mercè. Variar obertures». C.XIV Obreria C-1/1772-34. AHCB, 08-05-1772.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Mercè. Casa. Canviar les fustes d'un teulat i fer finestres». C.XIV Obreria C-24/1780-222. AHCB, 16-11-1780.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí. Carreró sense nom. Casa. Arreglar un mirador del primer pis». C.XIV Obreria C-28/1782-6. AHCB, 08-01-1782.
- ↑ «Juan de Fivaller i Rubí i Maria Antonia de Fivaller i Brú. Mercè, Marquet i Muralla del Mar. Casa. Obrir uns balcons i finestres i construir miradors. Planta baixa més dos pisos». C.XIV Obreria C-32/1783-121. AHCB, 23-07-1783.
- ↑ «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Mercè. Casa. Refer una part de la façana, aixecar-la i posar alguns balcons». C.XIV Obreria C-102/1807-038. AHCB, 21-04-1807.
- ↑ «Palau Bru». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Bru |
- «Palau Bru». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.