Palau Fivaller

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Palau Fivaller
Imatge
Façana de la plaça de Sant Josep Oriol
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
Part deConjunt especial del sector de la muralla romana Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióPl. Sant Josep Oriol, 4, Ave Maria, 1-3. Banys Nous, 17 i Palla, 4 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 22′ 57″ N, 2° 10′ 28″ E / 41.382513°N,2.174362°E / 41.382513; 2.174362
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC42578 Modifica el valor a Wikidata
Id. Barcelona1185 Modifica el valor a Wikidata

El Palau Fivaller, conegut històricament com a Casa Darnius[1] o Villel,[2] és un gran casal als carrers dels Banys Nous, Ave Maria, Palla i la plaça de Sant Josep Oriol de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local.[3] Des del 1932 és la seu de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[4][5]

Descripció[modifica]

Façana del carrer dels Banys Nous, antigament la principal

Consta de planta baixa, dos pisos, golfes i teulada a doble vessant.[4]

La façana principal és la que dona a la plaça. A la planta baixa hi ha sis portes, les quatre dels extrems són allindades i les dues centrals una és més petita d'arc de mig punt i l'altra d'arc escarser. Aquesta última era la porta de carruatges i enllaça amb el pati interior. Als pisos superiors les obertures segueixen els mateixos eixos longitudinals que els de la planta baixa. al primer pis s'obren balcons individuals, excepte un doble, i les obertures són allindanades. A la planta baixa i al primer pis el parament és de carreus encintats excepte els carreus que emmarquen les obertures. Al segon pis s'obren finestres allindanades amb l'ampit motllurat i a sobre d'elles, excepte en les finestres dels extrems, hi ha petits respiralls per les golfes. En aquesta planta el parament està arrebossat i pintat. Corona la façana el ràfec de la teulada decorat amb un doble fris de dentellons.[4]

A la façana del carrer dels Banys Nous s'hi obren grans portals, dels quals destaca el principal d'arc rebaixat motllurat.[4]

Al pati s'accedeix mitjançant un llarg tram voltat, ja que es troba més a prop de la façana de Banys Nous, que originàriament era la principal, que de l'accés actual a la plaça de Josep Oriol. Una escala descoberta porta fins a la planta noble on hi ha una porta amb la llinda decorada amb un gran escut flanquejat per dos lleons rampants i un elm amb plomes a la part superior. L'escala es recolza sobre un arc rampant. Davant hi ha un gran arc rebaixat amb pilastres dòriques i al costat un altre arc rebaixat, molt més estret, amb pilastres dòriques que dona accés a l'escala.[4]

Història[modifica]

El 1755, l'arquitecte Joan Soler i Faneca hi va projectar unes reformes.[6][7] Fou la residència de Bernat Lluís Taverner i Còdol, comte de Darnius,[8] que es va casar amb Josefa Joaquina González de la Càmara, hereva del marquès de Villel, i tingueren una filla, Maria Bernardina d'Ardena, que el 1784 es va casar amb Joan Antoni de Fivaller-Clasquerí i de Bru (1758-1856).[9][10] El comte va morir el 1794,[11] i el matrimoni s'hi establí el 1798 després de viure uns anys a Madrid.[12] El 1802, Joan Antoni de Fivaller va demanar permís per a obrir-hi balcons i eixamplar una porta destinada a cotxera,[13] i novament el 1805 per a aixecar la façana i obrir-hi una finestra.[14] Durant la Guerra del Francès (1808-1814), el palau fou ocupat pel general Duhesme.[4]

Fins aquell moment, la façana principal era al carrer dels Banys Nous, mentre que a l'actual plaça de Sant Josep Oriol hi havia el fossar de l'església del Pi,[4][3] suprimit el 1816 per ordre del capità general Francisco Javier Castaños, que va decidir aplicar l'antic decret de Carles III de 1785 sobre els cementiris parroquials.[15] Aleshores, Joan Antoni de Fivaller va adquirir al notari Manuel Olzina part de la casa veïna, i el 1817 el seu procurador va demanar permís per a igualar-ne les finestres que donaven a la plaça a les del palau.[16] El 1829, va rebre el títol de duc d'Almenara Alta,[12] i el 1830 va demanar permís per a reformar la façana segons el projecte de Jaume Valls.[17]

El 1845, el comte de Fonollar, aleshores propietari del palau, va llogar-lo a l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.[5] El 1876, Mercè de Fivaller, marquesa de la Lapilla i casada amb Gabí de Martorell i Martorell, va guanyar el litigi per la propietat i va procedir-ne al desnonament, i el 1878 va fer-lo reformar.[5][4] Finalment, el 1932 l'Institut va adquirir la propietat per 230.000 pessetes.[5]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Diario de Barcelona, 05-01-1815, p. 24. 
  2. ↑ Diario de Barcelona, 29-04-1825, p. 1028. 
  3. ↑ 3,0 3,1 «Palau Fivaller». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 4,6 4,7 «Palau Fivaller». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Generalitat de Catalunya. Departament de Cultura. Direcció General del Patrimoni Cultural.
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 «Cien años de agricultura». Destino, 02-06-1951, pàg. 7-8.
  6. ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06255. AHCB, 21-03-1755.
  7. ↑ «Institut Agrícola Català de Sant Isidre». Gràfics 06256. AHCB, 21-03-1755.
  8. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 318.
  9. ↑ «Joan Antoni de Fiveller de Clasquerí i de Bru». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  10. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 319.
  11. ↑ Molas i Ribalta, 2000, p. 320.
  12. ↑ 12,0 12,1 Molas i Ribalta, 2000, p. 329.
  13. ↑ «(Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villel i comte de Darnius. Banys (davant del cementiri del Pi). Casa. Obrir balcons i eixamplar una porta per destinar-la a cotxera». C.XIV Obreria C-89/1802-139. AHCB, 15-11-1802.
  14. ↑ «Tomàs Sancho. Apoderat de (Joan Antoni de Fiveller i Bru). Marquès de Villell i comte de Darnius. Plaça de Sant Josep Oriol (davant del cementiri de Santa Maria del Pi). Casa. Aixecar la façana i obrir una finestra». C.XIV Obreria C-97/1805-109. AHCB, 17-07-1805.
  15. ↑ Alexandre, Octavi. Catàleg de la Destrucció del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic del Centre Històric de Barcelona. Veïns en Defensa de la Barcelona Vella i Estudiants pel Patrimoni, 2000, p. 6. 
  16. ↑ «Joan Baptista Maymó i Soriano. Procurador del marquès de Villel i comte de Darnius. Plaça del Beat Oriol. Casa. Modificar les obertures per igualar-les a les existents». C.XIV Obreria C-109/1817-045. AMCB, 10-06-1817.
  17. ↑ «(Joan Antoni Fiveller-Clasquerí). Duc d'Almenara Alta. Palla i Banys Nous. Casa. Obrir una finestra, eixamplar el portal i reubicar una finestra i un balcó». C.XIV Obreria C-144/1830-210. AHCB, 19-11-1830.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Palau Fivaller
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Palau_Fivaller&oldid=32800784»