Paul Bartel

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPaul Bartel
Biografia
Naixement6 agost 1938 Modifica el valor a Wikidata
Brooklyn (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 maig 2000 Modifica el valor a Wikidata (61 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi i càncer de fetge Modifica el valor a Wikidata)
Dades personals
FormacióUniversitat de Califòrnia a Los Angeles Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor, actor de cinema, director de cinema, guionista, realitzador Modifica el valor a Wikidata

IMDB: nm0000860 Allocine: 10711 Allmovie: p3926 TCM: 10791 TV.com: people/paul-bartel AFI: 121554 TMDB.org: 101377
Find a Grave: 23500 Modifica el valor a Wikidata

Paul Bartel (Brooklyn, Nova York, 6 d'agost de 1938 − Nova York, Estats Units, 13 de maig de 2000) va ser un actor, productor, director i guionista de cinema estatunidenc.[1][2]

Biografia[modifica]

Fill de Jesse i Williams Bartel, va néixer a Brooklyn el 6 d'agost de 1938. Bartel va decidir que es dedicaria al cinema als 11 anys i als 13 va treballar durant un estiu en UPA Animation Studio de Nova York. Es va especialitzar en Arts Dramàtiques en la UCLA i posteriorment va rebre una beca per estudiar cinema a Roma, on va produir un curt que va presentar en el Festival de Venècia el 1962. El 1972, Gene Corman, germà de Roger, el va contractar per dirigir una pel·lícula de terror de baix pressupost anomenada Private Parts. Més tard, Roger el va cridar per ser segon assistent d'e direcció a Big Bad Mama i després el va ajudar en la direcció de Deathsport el 1978.

Bartel mai va poder convèncer a Roger Corman perquè financiés Eating Raoul. Els seus pares van vendre la casa familiar que tenien a Long Island i li van donar els diners per finançar el projecte. Paul va trigar 22 dies a filmar-la, majorment en caps de setmana. Bartel la va protagonitzar al costat de Mary Woronov, amb qui va protagonitzar17 pel·lícules, incloent Deathsport.

Va filmar com a director onze llargmetratges de baix pressupost i de manera independent. Gary Morris, en l'Enciclopèdia GLBTQ, diu que pel seu caràcter homosexual manifest el circuit independent va ser el millor lloc per al seu treball.

Bartel va morir el 3 de maig del 2000 a causa d'un atac cardíac, dos mesos després de ser operat d'un càncer de fetge.

Filmografia[3][modifica]

Actor[modifica]

Director[modifica]

Guionista[modifica]

Productor[modifica]

Referències[modifica]

  1. «biografia de Paul Bartel». The New York Times.
  2. «Paul Bartel, premis». The New York Times.
  3. «filmografia de Paul Bartel». The New York Times.