Phyoe Phyoe Aung

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaPhyoe Phyoe Aung

(2014) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 agost 1988 Modifica el valor a Wikidata (35 anys)
Activitat
Ocupacióestudiant, activista, presa de consciència Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
pres de consciència Modifica el valor a Wikidata
Premis

Phyoe Phyoe Aung (en birmà: ဖြိုးဖြိုးအောင်; 25 d'agost de 1988)[1] és una estudiant, activista i antiga presa política de Myanmar.[2] El seu pare també és un activista que ha estat detingut repetidament i ha estat condemnat a llargues penes de presó durant el règim militar.[3] Ella només tenia un any quan el seu pare va ser detingut i sentenciat a 20 anys de presó, l'any 1989. L'any 2021, li va ser atorgat el Premi Internacional Dona Coratge.[4]

Rerefons i empresonament polític[modifica]

Phyoe Phyoe Aung va participar en la Revolució Safrà de 2007 i es va amagar. Va treballar amb el seu pare per recollir els cossos per cremar-los després que el Cicló Nargis devastés la Regió del Delta el maig de 2008. Tots dos van ser detinguts amb altra gent quan tornaven a Yangon. Una junta militar la va condemnar 4 anys a la presó el juny de 2008. Estava estudiant enginyeria civil en aquells moments. Va ser alliberada de la presó de Mawlamyaing l'octubre de 2011 i es va convertir en la secretària general de la Federació de Sindicats d'Estudiants de Tota Birmània (en birmà: ဗမာနိုင်ငံလုံးဆိုင်ရာကျောင်းသားသမဂ္ဂများအဖွဲ့ချုပ်, en anglès All Burma Federation of Student Unions -ABFSU) i membre del Moviment Educació Democràtica als 27 anys.[5][6] Es va convertir en una destacada líder de la campanya per a la reforma educativa els anys 2014–15. Va ser un dels líders en les protestes estudiantils de Mandalay a Yangon per protesetar contra la nova Reforma Educativa Nacional, i la protesta va ser violentment reprimida per les Forces de Policia de Birmània en el poble de Letpadan el 10 de març 2015. Va assistir les reunions posteriors amb ministres i amb les diverses parts interessades per discutir sobre la llei educativa i la reforma a Yangon, després de les quals va ser detinguda.[7][8]

El seu coratge va ser honrat per l'expresident dels Estats Units George W. Bush.[9] Va rebre el Premi Ciutadà de Birmània l'any 2015.[10][11] Amnistia Internacional la va declararhas declared her a presa de consciència.[12]

Va ser alliberada l'abril de 2016.[13]

En el Dia Internacional de les Dones l'any 2021 el Secretari d'Estat dels Estats Units, Tony Blinken li va atorgar el Premi Internacional Dona Coratge. La cerimònia va ser virtual a causa de la pandèmia de COVID-19 i va incloure un discurs de la Primera Dama, Jill Biden. Després de la cerimònia d'entrega dels premis les catorze premiades van poder participar en un intercanvi virtual com part del Programa de Lideratge de Visitants Internacionals. De forma extraordinària, es van incloure unes altres set dones en els premis, totes elles havien mort a l'Afganistan.[14]

Referències[modifica]

  1. ↑ Htet Htet Aung. «သူ့ အမေပြောတဲ့ ဖြိုးဖြိုးအောင်» (en birmà). Mizzima News, 17-06-2015. [Consulta: 23 febrer 2020].
  2. ↑ «Miss Phyoe Phyoe Aung@ Hnin Pwint Wai». Burma Watch International 1989. [Consulta: 9 juny 2015].
  3. ↑ [enllaç sense format] https://books.google.cat/books?isbn=1564325172 Burma's Forgotten Prisoners
  4. ↑ «2021 International Women of Courage Award Recipients Announced». US Department of State, 04-03-2021. [Consulta: 5 març 2021].
  5. ↑ «The story of the white rose». Arxivat de l'original el 6 juliol 2015. [Consulta: 8 juny 2015].
  6. ↑ «Archived copy». Arxivat de l'original el 2016-03-04. [Consulta: 8 juny 2015].
  7. ↑ «Protests Continue as Students, Govt Discuss Education Reform». IRRAWADDY [Consulta: 8 juny 2015].
  8. ↑ «Myanmar, Students Agree on Education Reforms». [Consulta: 8 juny 2015].
  9. ↑ «Miss Phyoe Phyoe Aung Ca A Kuat». [Consulta: 8 juny 2015].
  10. ↑ «၂ဝ၁၅ ျပည္သူ႔ဂုဏ္ရည္ဆု မၿဖိဳးၿဖိဳးေအာင္ ရရွိ». [Consulta: 8 juny 2015].
  11. ↑ «ပြည်သူ့ဂုဏ်ရည်ဆု အကျဉ်းစံ ဗကသ မဖြိုး⁠ဖြိုးအောင် ဆွတ်ခူး». [Consulta: 8 juny 2015].
  12. ↑ «Miss Phyoe Phyoe Aung, Myanmar». [Consulta: 3 gener 2016].
  13. ↑ ; Paddock, Richard C. «Myanmar Releases Dozens of Student Activists From Jail». The New York Times, 08-04-2016 [Consulta: 8 abril 2016].
  14. ↑ D. | AP, Sonia PÉrez «3 female Guatemalan judges defend rule of law» (en anglès). Washington Post [Consulta: 9 març 2021].[Enllaç no actiu]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Phyoe_Phyoe_Aung&oldid=33184399»