Stoiberita

Stoiberita
Fórmula química	Cu₅(VO₄)₂O₂
Localitat tipus	Volcà d'Izalco, Departament de Sonsonate, El Salvador
Classificació
Categoria	fosfats
Nickel-Strunz 10a ed.	8.BB.75
Nickel-Strunz 9a ed.	8.BB.75
Nickel-Strunz 8a ed.	VII/B.07
Dana	41.4.5.1
Heys	21.1.9
Propietats
Sistema cristal·lí	monoclínic
Estructura cristal·lina	a = 15,65Å; b = 6,05Å; c = 8,38Å; β = 102,29°
Color	negre
Lluïssor	metàl·lica
Diafanitat	opaca
Més informació
Estatus IMA	aprovat
Codi IMA	IMA1979-016
Any d'aprovació	1979
Símbol	Sbe
Referències

La stoiberita és un mineral de la classe dels fosfats. Rep el seu nom de Richard Edwin Stoiber (1911-2001), vulcanòleg i professor de geologia de la Universitat de Dartmouth, a Hannover, Nou Hampshire.

Característiques

La stoiberita és un fosfat de fórmula química Cu₅(VO₄)₂O₂. Va ser aprovada com a espècie vàlida per l'Associació Mineralògica Internacional l'any 1979. Cristal·litza en el sistema monoclínic.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la stoiberita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wagnerita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.

Formació i jaciments

Va ser descoberta al Volcà d'Izalco, situat al departament de Sonsonate, a El Salvador. També ha estat descrita a l'escombrera Lichtenberg Absetzer del dipòsit d'urani de Ronneburg, a la localitat de Gera, a la regió de Turíngia, Alemanya. Es tracta dels dos únics indrets on ha estat trobada aquesta espècie mineral.