Wagnerita
 Wagnerita | |
|---|---|
  | |
| Fórmula química | Mg₂PO₄F |
| Epònim | Franz Michael von Wagner |
| Localitat tipus | Höllgraben (Imlau), Pfarrwerfen, Werfen, Salzburg, Àustria |
| Classificació | |
| Categoria | fosfats |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 9a ed. | 8.BB.15 |
| Nickel-Strunz 8a ed. | VII/B.03 |
| Dana | 41.6.2.1 |
| Heys | 22.1.22 |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | monoclínic |
| Grup espacial | grup espacial P2₁/c |
| Color | groc, marró, vermell-marró, gris clar, verd, red; incolor en llum transmesa |
| Exfoliació | imperfecta en {100} i {120} |
| Fractura | concoidal, subconcoidal |
| Tenacitat | fràgil |
| Duresa | 5 a 5,5 |
| Lluïssor | subvítria, resinosa, grassa |
| Color de la ratlla | blanc |
| Diafanitat | transparent, translúcida |
| Densitat | 3,15 g/cm³ (mesurada); 3,15 g/cm³ (calculada) |
| Propietats òptiques | biaxial (+) |
| Índex de refracció | nα = 1,568 nβ = 1,572 nγ = 1,582 |
| Birefringència | δ = 0,015 |
| Pleocroisme | no pleocroica |
| Angle 2V | mesurat: 25° a 35° |
| Dispersió òptica | r > v feble |
| Fluorescència | no fluorescent |
| Més informació | |
| Estatus IMA | mineral redefinit (Rd) |
| Codi IMA | IMA2003 s.p. |
| Any d'aprovació | 1821 |
| Símbol | Wag |
| Referències | [1] |
La wagnerita és un mineral de la classe dels fosfats, que pertany i dona nom al grup de la wagnerita. Rep el seu nom de Franz Michael von Wagner (1768-1851), una persona important en el desenvolupament de la mineria a Baviera.
Característiques[modifica]
La wagnerita és un fosfat de fórmula química Mg₂PO₄F. Cristal·litza en el sistema monoclínic. La seva duresa a l'escala de Mohs es troba entre 5 i 5,5. Es coneixen diversos politips, sent el més comú la wagnerita-Ma2bc.
Segons la classificació de Nickel-Strunz, la wagnerita pertany a «08.BA: Fosfats, etc. amb anions addicionals, sense H₂O, només amb cations de mida mitjana, (OH, etc.):RO₄ sobre 1:1» juntament amb els següents minerals: ambligonita, montebrasita, tavorita, triplita, zwieselita, sarkinita, triploidita, wolfeïta, stanĕkita, joosteïta, hidroxilwagnerita, arsenowagnerita, holtedahlita, satterlyita, althausita, adamita, eveïta, libethenita, olivenita, zincolibethenita, zincolivenita, auriacusita, paradamita, tarbuttita, barbosalita, hentschelita, latzulita, scorzalita, wilhelmkleinita, trol·leïta, namibita, fosfoel·lenbergerita, urusovita, theoparacelsita, turanita, stoiberita, fingerita, averievita, lipscombita, richel·lita i zinclipscombita.
Formació i jaciments[modifica]
Va ser descoberta a Höllgraben, Pfarrwerfen, a Salzburg, Àustria, on sol trobar-se associada a altres minerals com: quars, magnesita, latzulita, clinoclor i breunnerita. Als territoris de parla catalana se n'ha trobat a Argelers de la Marenda, una comuna de la comarca del Rosselló, a la Catalunya Nord, així com al Cap de Creus, a la localitat de Cadaqués, a la província de Girona (Catalunya).