Ángel Alonso García
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 2 gener 1967 (57 anys) Pasaia (Guipúscoa) |
| Activitat | |
| Camp de treball | Direcció i gravació |
| Ocupació | director de cinema, animador, director de fotografia |
    | |
Ángel Alonso García (Pasaia, Guipúscoa, País Basc, 2 de gener de 1967) és un director de cinema basc especialitzat en el món de l'Animació i els efectes especials.
Començaments[modifica]
El 1983, quan només tenia 16 anys, va arribar a les seves mans una càmera de vídeo format Super 8. Apassionat al cinema de ciència-ficció, va començar a rodar els seus primers curtmetratges, la majoria d'ells casolans i de baix pressupost, comptant amb amics i familiars com a col·laboradors, tant davant com darrere de la cambra. Gràcies a aquests curts, va tenir una primera presa de contacte amb el món de l'animació, entrant a formar part de la productora ESKUZ, amb la qual participaria a La leyenda del viento del norte el 1988.[1] Durant aquest període, va conèixer a Ricardo Ramón, amb el qual més tard va treballar estretament.
Segona etapa[modifica]
Després de la primera experiència, va decidir fundar el 1991 la productora Dibulitoon Studio, al costat del productor Ricardo Ramón, per a produir i dirigir amb independència les seves pròpies històries. Els primers anys van ser difícils, i la majoria dels treballs realitzats van ser serveis d'animació. Però a la fi de la dècada, i gràcies a l'aparició de les primeres pel·lícules en 3D com Toy Story (Pixar, 1995) i del desenvolupament del programari per a la seva creació, va finalitzar i va estrenar el seu primer llargmetratge propi: El ladrón de sueños (Dibulitoon Studio, 2000), va ser un dels primers llargmetratges d'animació espanyols completament en 3D. Aquesta obra va aportar a l'estudi la primera nominació als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[2]
Tercera etapa[modifica]
Després de la nominació, va dedicar el seu temps a investigar i provar noves tecnologies, que s'anaven desenvolupant ràpidament. Tot el coneixement adquirit el provava en curtmetratges experimentals. Així, van néixer Historia de Elam (2002), El juego de Caín (2004) i Involución (2006). Durant aquest període, va participar com a director artístic, d'animació o d'efectes en altres treballs del mateix estudi, com el curtmetratge Juguetes (2007) i els llargmetratges Glup (Dibulitoon Studio, 2004), Supertamps (Dibulitoon Studio, 2005) i Cristóbal Molón (Dibulitoon Studio, 2007). Cristóbal Molón és l'únic llargmetratge no nominat als Premis Goya, en la categoria de millor pel·lícula d'animació.[3]
A més, en 2005 va començar el desenvolupament del llargmetratge Mystikal (Dibulitoon Studio, 2010). Es tracta de la primera pel·lícula espanyola rodada 100% en croma amb actors reals, seguint el sistema de pel·lícules com Tron (Disney, 1982), 300 (Legendary Pictures, 2006) o fins i tot la taquillera Avatar (20th Century Fox, 2009) de James Cameron.
Llargmetratges com a director[modifica]
| Pel·lícula | Any |
|---|---|
| El ladrón de sueños | 2000 |
| Mystikal | 2010 |
| Elkano, lehen mundo bira | 2019[4] |
Curtmetratges com a director[modifica]
| Curtmetratge | Any |
|---|---|
| Historia de Elam | 2002 |
| El juego de Caín | 2004 |
| Involución | 2006 |
Altres participacions[modifica]
| Pel·lícula | Any | Productora | Tipus |
|---|---|---|---|
| La leyenda del viento del norte | 1988 | ESKUZ | Llargmetratge d'animació |
| La isla del cangrejo | 2000 | Irusoin | Llargmetratge d'animació |
| Glup | 2004 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
| Supertramps | 2005 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
| Juguetes | 2007 | Dibulitoon | Curtmetratge d'animació |
| Cristóbal Molón | 2007 | Dibulitoon-Irusoin | Llargmetratge d'animació |
Referències[modifica]
- ↑ Angel Alonso al Festival de Sant Sebastià
- ↑ El ladrón de sueños al web dels Premis Goya
- ↑ Elcano y Magallanes. La primera vuelta al mundo Arxivat 2020-01-15 a Wayback Machine. a ouff.org
- ↑ Un total de 21 producciones vascas se proyectarán en la 67 edición del Festival de Cine de San Sebastián, 20 Minutos, 30 d'agost de 2019