Pasaia

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula geografia políticaPasaia
Imatge
Localització
Map
 43° 19′ 35″ N, 1° 55′ 09″ O / 43.326388888889°N,1.9191666666667°O / 43.326388888889; -1.9191666666667
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaGuipúscoa
ComarcasOiartzualdea (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
CapitalPasai Donibane Modifica el valor a Wikidata
Conté la subdivisió
Població humana
Població15.857 (2023) Modifica el valor a Wikidata (1.398,32 hab./km²)
Idioma oficialbasc (predomini lingüístic) Modifica el valor a Wikidata
Geografia
Part de
Superfície11,34 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Altitud4 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Dades històriques
Cronologia
1805
16 abril 1891 Modifica el valor a Wikidata
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataIzaskun Gómez Cermeño (2015–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal20110 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE20064 Modifica el valor a Wikidata
Lloc webpasaia.eus Modifica el valor a Wikidata

Pasaia[1] (en castellà antigament: Pasajes; en català, potser: Passatges; en occità: Los Passatges) és un municipi de Guipúscoa, de la comarca del Donostialdea. Està format per quatre barris o districtes situats entorn de la ria i port del mateix nom. Dos dels districtes de Pasaia (Trintxerpe i Antxo) formen un continu urbà amb els barris orientals de la ciutat de Sant Sebastià, sent-ne en la pràctica una prolongació. Com més clar exemple d'això hi ha carrers com Azkuene o Eskalantegi, en les quals una vorera pertany a Sant Sebastià i l'altra a Pasaia.

El port pesquer i de mercaderies de Pasaia és el tercer més important d'Euskal Herria, per darrere dels de Bilbao i Baiona i té un trànsit anual de quatre milions de tones.

Fins al segle XX s'hi parlava també l'occità de variant gascona.[2][3][4][5]

Demografia[modifica]

Evolució demogràfica[6]
1900 1910 1920 1930 1940 1950 1960 1970 1980 1990 2000 2010
2.856 3.571 4.772 7.519 10.024 11.773 15.036 21.130 20.696 19.146 15.422 16.040

Administració[modifica]

Llista d'alcaldes
2011 Amaya Aguirregabiria Alberdi (Bildu)
2007 Maider Ziganda Población (ANB)
2003 Izaskun Gómez Cermeño (PSE-EE)
1999 Juan Carlos Alduntzin Juanena (EH)
1995 Bixen Itxaso González (PSE-EE)
1991 Joseba Xabier Portugal Arteaga (HB)
1987 Joseba Xabier Portugal Arteaga (HB)
1983 Roberto López de Echezarreta Murguiondo (PNB)
1979 Eduardo Aseguinolaza (HB)

Persones cèlebres[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Historia - Pasaia» (en castellà). pasaia.eus. [Consulta: 14 juny 2019].
  2. ↑ “En esta union de la Gascuña con Castilla debe ponerse al parecer la época y origen de haberse introducido en S. Sebastian y pueblos al rededor la lengua gascona, que fué muy corriente, y aun se usó en públicos instrumentos ; bien que hoy dia solo se habla en Pasages [...]”, "San Sebastian". Real Academia de la Historia, Diccionario Geográfico-histórico de España. Seccion I : comprehende el Reyno de Navarra, Señorío de Vizcaya y Provincias de Álava y Guipuzcoa. Madrid: 1802 en la imprenta de la viuda de D. Joaquin Ibarra. Tómo 2 p. 320
  3. ↑ Joan Francés Blanc. "Se parlèva enqüèra naturalament gascon au Bascoat en 1928". A Vòste. 2016. Legir tanben sus Wikisource.
  4. ↑ Georges Lacombe, "Un document sur les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1919
  5. ↑ Georges Lacombe, "Encore les Gascons de Pasajes", Revista Internacional de los Estudios Vascos, 1920
  6. ↑ «Habitantes y Demografía - Pasaia» (en castellà). pasaia.eus. [Consulta: 14 juny 2019].

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Pasaia


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Pasaia&oldid=33487171»