30a Divisió (Exèrcit Popular de la República)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula unitat militar30a Divisió
Tipusdivisió militar Modifica el valor a Wikidata
Data de llevaabril de 1937
Dissoluciómarç de 1939
País Segona República Espanyola
Branca Exèrcit Popular de la República
Comandants
Oficials destacatsJesús Pérez Salas
Alberto Arrando Garrido
Guerres i batalles
Guerra Civil espanyola Modifica el valor a Wikidata

La 30a Divisió va ser una de les Divisions de l'Exèrcit Popular de la República que es van organitzar durant la Guerra Civil espanyola sobre la base de les Brigades Mixtes. Va estar desplegada en els fronts d'Aragó i Segre.

Historial[modifica]

La unitat va ser creada a l'abril 1937, en el front d'Aragó, amb la militarització de la columna Macià-Companys.[1][2] Va ser posada al comandament del tinent coronel Jesús Pérez Salas. La 30a Divisió, que estava composta per la 131a Brigada Mixta (Batallons 521, 522, 523 i 524), i per la 132a Brigada Mixta (Batallons 525, 526, 527 i 528),[3] cobria el sector que anava des de Martín del Río fins a Herrera de los Navarros.[1] Segons Víctor Torres, comissari polític del Batalló 521, i Miquel Morera la primavera de 1937 s'hi afegiria la 146a Brigada Mixta (Batallons 581, 582, 583 i 584).

Durant bona part de la contesa va romandre en el poc actiu front de Terol. Algunes de les seves unitats van arribar a intervenir en l'Ofensiva de Saragossa, a la fi d'agost de 1937, avançant en sentit a Saragossa i arribant a penetrar a Puebla de Albortón, ja en direcció Fuendetodos i Belchite. Al març de 1938, a conseqüència de l'ofensiva franquista en tot el Front d'Aragó, la 30a Divisió va haver de retirar-se, no sense oferir resistència, a través dels pobles de Plenas, Albalate de cinca, Calanda, Alcanyís i Gandesa, entre d'altres, on es va mirar de reorganitzar per ser enviada de nou cap a Barbastre i Montsó on hi havia combats molt forts. Va arribar a estar breument integrada en l'Agrupació Autònoma de l'Ebre,[4] en la zona del riu Segre. Posteriorment va quedar sota el comandament del comandant Nicanor Felipe Martínez, integrada en l'XI Cos d'Exèrcit.[5] Va arribar a intervenir en la batalla del Segre i en la Campanya de Catalunya, durant la qual no va poder detenir l'avanç enemic. Al costat de la resta de l'Exèrcit de l'Est es va retirar cap a la frontera francesa. Al començament de febrer de 1939 les seves forces van travessar la frontera i va quedar dissolta.

Comandaments[modifica]

Comandants
Comissaris
Caps d'Estat Major

Ordre de batalla[modifica]

Data Cos d'Exèrcit adscrit Brigades Mixtes integrades Front de batalla
Maig-Juny de 1937 Exèrcit de l'Est 131a, 132a Aragó
Desembre de 1937 XII Cos d'Exèrcit 131a, 132a, 146a Aragó
Abril-Maig de 1938 XI Cos d'Exèrcit 131a, 146a, 153a Segre

Referències[modifica]

Bibliografia[modifica]

  • Alpert, Michael. The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936-1939. Cambridge University Press, 2013. 
  • Bellmunt, Gerard. El pas del padrí per la Guerra Civil espanyola: Exèrcit de Catalunya i 27, 6 i 16 Divisions de l'Exèrcit Republicà. 2020. Juneda: Fonoll. 
  • Bermejo, Benito. Francisco Boix, el Fotógrafo de Mauthausen. RBA Coleccionables, 2002. 
  • Canturri i Ramonet, Enric. Memòries: República, guerra i exili. 1987. Barcelona: L'Avenç, S.A. 
  • de Paz Sánchez, Manuel. Militares masones de España: diccionario biográfico del siglo XX. UNED Alzira-Valencia, 2004. 
  • Engel, Carlos. Historia de las Brigadas Mixtas del Ejército Popular de la República. Madrid: Almena, 1999. 84-922644-7-0. 
  • Gonzàlez, Enric; Ucelay-Da Cal, Enric. Contra Companys, 1936: La frustración nacionalista ante la Revolución. Universidad de Valencia, 2012. 
  • Maldonado, José M.ª. El frente de Aragón. La Guerra Civil en Aragón (1936–1938). Mira Editores, 2007. ISBN 978-84-8465-237-3. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La llegada al mar. Madrid: Editorial San Martín, 1975. 
  • Martínez Bande, José Manuel. La Batalla del Ebro. Madrid: Ed. San Martín, 1978. 
  • Morera Darbra, Miquel. Un noi al front. Una joventut trencada. 1936-1945. 2011. Barcelona: Llibres de matrícula. 
  • Pons Sumalla, Màrius. El Joan de Cal Cançons. Història i vivències d'un comunista. 2003. Lleida: Pagès Editors. 
  • Salas Larrazábal, Ramón. Historia del Ejército Popular de la República. La Esfera de los Libros, 2006. ISBN 84-9734-465-0. 
  • Torres Pereña, Víctor. Víctor Torres. Memòries polítiques i familiars. 1994. Lleida: Pagès Editors. 
  • Zaragoza, Cristóbal. Ejército Popular y Militares de la República, 1936-1939. Barcelona: Ed. Planeta, 1983.