De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
El 5 de juliol és el cent vuitanta-sisè dia de l'any del calendari gregorià i el cent vuitanta-setè en els anys de traspàs . Queden 179 dies per finalitzar l'any .
Països Catalans
Resta del món
Països Catalans
1851 - Barcelona : Cèsar August Torras i Ferreri , muntanyenc i primer promotor de l'excursionisme català.[6]
1883 - Bóixols : Rosa Viñals Lladós , cirurgiana , llevadora i editora de premsa especialitzada.[7]
1892 - Barcelona: Enric Casals i Defilló , violinista i compositor català (m. 1986 ).[8]
1900 - Figueres : Adela Riera , bibliotecària i directora de la Biblioteca Popular de Figueres.[9]
1906 - Elx : Alejandro Ramos Folqués , arqueòleg valencià. Fundador del Museu Arqueològic d'Elx .[10]
1921 - València : Pere Maria Orts i Bosch , escriptor i filantrop valencià .
1923 -
1945 - Badalona : Maria del Mar Arnús de Urruela , historiadora i crítica d'art catalana.[12]
1958 - Barcelona , Imma Pedemonte , periodista esportiva catalana.[13]
1968 - Barcelona : Vicenta N'Dongo , actriu catalana d'ascendència equatoguineana , especialitzada en art dramàtic.[14]
Resta del món
1182 - Assís , Estats Pontificis : Francesc d'Assís , místic i religiós italià.
1466 - Pesaro , Itàlia : Joan Sforza , noble italià.
1755 - País de Gal·les : Sarah Siddons , actriu gal·lesa (m. 1831 ).[15]
1761 - La Bassée , Nord – Pas de Calais : Louis Léopold Boilly , pintor francès (m. 1845 ).[16]
1782 - Senigallia ː Rosa Morandi , soprano italiana de renom (m. 1824 ).[17]
1794 - West Suffield , Connecticut (EUA ): Sylvester Graham , nutricionista nord-americà, creador de la farina Graham i de la galeta Graham (m. 1851 ).[18]
1801 - Knoxville , Tennessee : David Farragut , militar nord-americà (m. 1870 ).[19]
1803 - (East Dereham , Norfolk (Anglaterra ): George Borrow , escriptor anglès que deixà nombroses novel·les i llibres de viatge basats en les seves experiències personals per diversos països de l'Europa del segle xix (m. 1881 ).[20]
1805 - Suffolk , Anglaterra : Robert FitzRoy , explorador i meteoròleg anglès (m. 1865 ).[21]
1810 - Bethel , Connecticut (EUA ): Phineas Taylor Barnum va ser un empresari i artista circense estatunidenc (m. 1891 ).[22]
1820 - Edimburg , Escòcia : William John Macquorn Rankine , enginyer i físic britànic (m. 1872 ).[23]
1849 - Embleton , Northumberland , Anglaterra : William Thomas Stead , escriptor, periodista i editor anglès, pioner del periodisme d'investigació (m. 1912 ).[24]
1853 - Hertfordshire , Anglaterra : Cecil Rhodes , empresari, colonitzador i polític britànic (m. 1902 ).[25]
1857 - Wiederau , Regne de Saxònia : Clara Zetkin , política socialista alemanya.[26]
1860 - Augsburg : Albert Döderlein , ginecòleg alemany.
1872 - Troyes (França ): Édouard Herriot , polític francès i Primer Ministre de La República Francesa (m. 1957 ).[27]
1879 :
1885 :
1886 - Amsterdam , Països Baixos : Willem Drees , polític neerlandès.
1888 - Platteville , Wisconsin (EUA) : Herbert Spencer Gasser , metge nord-americà, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de 1944 (m. 1963 ).[31]
1889 - Maisons-Laffitte , Illa de França : Jean Cocteau , escriptor , dibuixant i director de cinema francès.[32]
1891 - Yonkers , Estat de Nova York , Estats Units d'Amèrica : John Howard Northrop , químic estatunidenc.
1893 - Luzzara , Reggio de l'Emília , Emília-Romanya : Giuseppe Caselli , pintor italià
1896 - Madrid : Margarita Nelken , política feminista (m. 1968 ).
1899 - Varennes-sur-Amance, Alt Marne (França ): Marcel Arland , novel·lista , assagista , crític literari i guionista francès (m. 1986 ).[33]
1904 - Kempten , Alemanya : Ernst Walter Mayr , biòleg evolutiu alemany (m. 2005 ).[34]
1911 - Montboudif , França : Georges Pompidou , segon president de la República francesa (m. 1974 ).[35]
1914 - Budapest (Hongria ): Annie Fischer , pianista clàssica hongaresa (m. 1995 ).[36]
1928 - Cartignies , França : Pierre Mauroy , polític francès i Primer Ministre de França (m. 2013 ).[37]
1932 - Budapest , Hongria : Gyula Horn (en hongarès : Horn Gyula ), polític hongarès i Primer ministre d'Hongria entre els anys 1994 i 1998 (m. 2013 ).[38]
1936 - Minnigaff , Escòcia : James Mirrlees , economista, Premi Nobel d'Economia de 1996 .
1941 - Altaussee, Àustria : Barbara Frischmuth , escriptora austríaca.[39]
1942 - Eitorf , Tercer Reich (ara Alemanya ): Hannes Löhr , jugador i entrenador de futbol alemany.
1944 - Örebro , Suècia : Leni Björklund , política socialdemòcrata sueca.
1946 -
1956 - Asunción , Paraguai : Horacio Cartes , president de Paraguai.[41]
1960 - Madrid , Espanya : Eduardo Chozas , ciclista professional espanyol.
1964 - Itàlia : Claudia Chiarelli , taekwondista italiana .[42]
1966 - Oliena , Itàlia : Gianfranco Zola , futbolista italià.
1968 - Wil , Suïssa : Alex Zülle , ciclista professional suís.
1979 - Saint-Germain-en-Laye , França : Amélie Mauresmo , extennista professional francesa.
1982 - Biella , Itàlia : Alberto Gilardino , futbolista italià.
1986 - Bérgam , Itàlia : Piermario Morosini , futbolista italià (m. 2012 ).
1989 -
Països Catalans
Resta del món
1572 , Pequín , Xina : Zhu Zaihou, Emperador Longqing de la Dinastia Ming (n. 1537 ).[46]
1826 :
1833 , Saint-Loup-de-Varennes (França ): Joseph-Nicéphore Niépce , inventor francès i pioner de la fotografia (n. 1765 ).[49]
1838 , París (França ): Jean Marc Gaspard Itard , metge occità (n. 1775 ).[50]
1875 , Estocolm , Suècia : Maria Röhl , pintora retratista sueca (n. 1801 ).[51]
1894 , Londres (Anglaterra ): Sir Austen Henry Layard , viatger britànic , arqueòleg, dibuixant, col·leccionista, escriptor, polític i diplomàtic, conegut sobretot per les seves excavacions a Nimrud (n. 1817 ).[52]
1911 , Torí : Maria Pia de Savoia , princesa de Sardenya i després d'Itàlia , es convertí en reina de Portugal (n. 1847 ).[53]
1927 , Heidelberg , República de Weimar : Albrecht Kossel , metge i bioquímic alemany, Premi Nobel de Medicina o Fisiologia de l'any 1910 (n. 1853 ).[54]
1946 , París ː Teresa Andrés Zamora , bibliotecària que dirigí la Secció de Biblioteques de Cultura Popular (n. 1907 ).[55]
1948 , Neuilly-sur-Seine (França ): Georges Bernanos , escriptor francès (n. 1888 ).[56]
1952 , İstanbul ː Safiye Ali , primera metgessa turca (n. 1894 ).[57]
1966 , Friburg de Brisgòvia (Alemanya Occidental ): George de Hevesy , físic i químic hongarès, Premi Nobel de Química de l'any 1943 (n. 1885 ).
1969 :
1975 , Madrid : Otto Skorzeny ,enginyer i comando pertanyent a les Waffen-SS alemanyes durant la Segona Guerra Mundial (n.1908 ).[59]
2000 , Madrid , Blanca Álvarez , periodista espanyola , pionera de Televisió Espanyola des de la seva creació (n.1931 ).[60]
2004 , Anaheim , Califòrnia (EUA ): Rodger Ward , pilot estatunidenc de curses automobilístiques (n. 1921 ).[61]
2007 , París : Régine Crespin , soprano francesa (n. 1927 ).[62]
2018 , París (França ): Claude Lanzmann , director de cinema , guionista , productor i periodista francès. (n. 1925). [63]
2021 , Roma (Itàlia )ː Raffaella Carrà , presentadora de televisió, cantant i actriu italiana (n. 1943 ).[64]
Festes i commemoracions [ modifica ]
Sants al Martirologi romà (2011): Esteve de Nicea o de Reggio Calabria, bisbe (78); Ciril·la de Cirene, màrtir (304); Tròfima de Patti, màrtir (304); Atanasi de Jerusalem , diaca (451); Domeci de Quros , metge (s. V); Filomena de San Severino (500); Marta, mare de Simeó Estilita el Jove (551); Asti de Dirràquium , bisbe màrtir; Tomàs de Terreti , abat (1000); Atanasi d'Atos , monjo (1004); Antoni Maria Zaccaria , prevere i fundador (1539); Teresa Chen Jinxie i Rosa Chen Aixie, màrtirs (1900); només a Vic : sant Miquel dels Sants , patró.
Beats Matthew Lambert, Robert Meyler, Edward Cheevers i Patrick Cavanagh (1581); George Nichols, Richard Yaxley, Thomas Belson, i Humphrey Pritchard, màrtirs (1589).
Sants: Zoe de Roma, màrtir (280); Agató i Trifina de Sicília, màrtirs (s. IV); Marí, Teòdot i Sedolfa de Tomi, màrtirs; Nicomedes, màrtir; Fragan de Britànnia, rei, i Gwenn, pares de Guengalè, Jactu, Guethenoc i Gunthiern (s. V); Gràcia i Probus de Cornualla; Edana de Westirland, verge; Erfyl de Llanerfyl, verge; Morwenna de Morwenstow (s. VI); Numerià de Trèveris, bisbe (ca. 666); Modwena de Whitby, abadessa (ca. 695); Pau de Sens, bisbe; Elies de Bourdeilles, bisbe de Tours, cardenal (1484).
Beats Guillem de Hirsau , abat (1091).
Venerable Hug de Sant Víctor .
Església Ortodoxa (segons el calendari julià) [ modifica ]
Se celebren els corresponents al 18 de juliol del calendari gregorià.
Església Ortodoxa (segons el calendari gregorià) [ modifica ]
Corresponen als sants del 22 de juny del calendari julià.
Sants: Pompià, màrtir; Zenó i Zena de Filadèlfia, màrtirs (286); Albà d'Anglaterra , primer màrtir d'Anglaterra (305); Albí de Roma , màrtir; Paulí de Nola , bisbe; Anastàsia de Sèrbia, Eusebi de Samòsata , bisbe (379); Galacteó, Juliana i Sadurní de Constantinoble; Màrtirs de Samaria (615); Gregori el Lector, metropolità dels valacs; Maria de Voronezh (1822); Teoctist de Valaam, monjo (1863); Gennadios, prevere (1918); Michael Stephanowski, prevere màrtir.
Església Evangèlica d'Alemanya [ modifica ]
↑ «S’acaba la construcció de la Llotja de Barcelona ». Enciclopèdia catalana. Cronologia. [Consulta: maig 2022].
↑ «La Llotja de Mar. Història. La construcció de la Llotja gòtica » p. 5. Lotja de Mar. Barcelona. [Consulta: maig 2022].
↑ Kinder, Hermann, 1920-1968. . Atlas histórico mundial. II, De la Revolución Francesa a nuestros días . 19a. ed. corregida y ampliada. Madrid: Akal, 1996. ISBN 84-460-2459-4 .
↑ Palmowski, Jan. . Diccionario de historia universal del siglo XX . 1. ed. española. Madrid: Editorial Complutense, 1998. ISBN 84-89784-57-4 .
↑ «La Unesco declara Patrimoni Mundial el jaciment arqueològic de Babilònia ». CCMA. 324cat, 05-07-2019. [Consulta: 29 maig 2022].
↑ «Cèsar August Torras i Ferreri | enciclopedia.cat ». [Consulta: 28 abril 2023].
↑ Segura i Soriano , Isabel. «Dos revistas de mujeres: "La Muger" (1882) y "La Mujer y la Higiene" (1905) ». Mujeres y Salud, núm. 6. [Consulta: 23 maig 2023].
↑ «Enric Casals i Defilló | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ Ferrerós , Joan. «Adela Riera va estimar els llibres ». Empordà, 12-11-2023. [Consulta: 2 gener 2024].
↑ «Ramos Folqués, Alejandro » (en castellà). Universitat Miguel Hernández. [Consulta: 4 juny 2023].
↑ «Obres compostes per Torrent i Batlle, Agapit ». Portal Sardanista. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 27 abril 2020].
↑ Fontbona , Francesc; Bassegoda , Bonaventura (Dirs.). «Maria del Mar Arnús de Urruela ». Diccionari d'historiadors de l'art català-valencià-balear . Institut d'Estudis Catalans.
↑ «Imma Pedemonte Sarañana | enciclopedia.cat ». [Consulta: 5 juny 2023].
↑ «Vicenta Ndongo » (en castellà). Guía del Ocio. Arxivat de l'original el 2020-05-20. [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Sarah Siddons ». Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 4 abril 2020].
↑ Larousse , Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Louis_L �opold_Boilly/151194 Encyclopédie Larousse en ligne - Louis Léopold Boilly]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ Lora , Francesco. «MOROLLI, Rosa Paolina ». Treccani. Diccionari biogràfic dels italians, 2012. [Consulta: juny 2022].
↑ «Sylvester Graham | American clergyman » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «David Farragut | United States admiral » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «George Borrow | British author » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Robert Fitzroy | British scientist » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «P.T. Barnum | Biography, Circus, Facts, & Quotes » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2021].
↑ «William John Macquorn Rankine | Scottish engineer » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «William Thomas Stead | British journalist » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «Cecil Rhodes | Biography, Significance, & Facts » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Diccionario Akal de historia del siglo XIX . Tres Cantos: Akal, 2007. ISBN 84-460-1848-9 .
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Édouard Herriot » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Wanda Landowska | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Dwight F. Davis | American politician and athlete » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «[https://www.larousse.fr/encyclopedie/peinture/Andr �_Lhote/153004 Encyclopédie Larousse en ligne - André Lhote]» (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1944 » (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ «Jean Cocteau | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ Dictionnaire de la litterature francaise du XXe siecle. . France: Encyclopædia Universalis, [2016]. ISBN 2-85229-147-9 .
↑ «Ernst Mayr | American biologist » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Pompidou » (en francès). [Consulta: 18 juliol 2020].
↑ «Annie Fischer | Hungarian pianist » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Pierre Mauroy » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Gyula Horn | premier of Hungary » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Gornikiewicz , Maria. «Weltbürgerin in Altaussee » (en alemany). Wiener Zeitung, 30-06-2011. [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «A wink in the darkness » (en neerlandès). Llibreria De Slegte. [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Horacio Cartes | Biography & Facts » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «TaekwondoData » (en anglès). [Consulta: 10 juliol 2021].
↑ «Maria-Mercè Marçal i Serra | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ «Un llibre recorre l’apassionant lluita de la republicana suecana Virtudes Cuevas per una societat més justa | RiberaBaixa.info ». Riberabaixa.info, 02-12-2018. [Consulta: 21 gener 2023].
↑ «Pierrette Prat i Galindo | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 12 maig 2020].
↑ Duteil, Jean-Pierre. . La Dynastie des Ming . París: Ellipses, 2016. ISBN 978-2-340-01199-1 .
↑ «Sir Stamford Raffles | British colonial agent » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Joseph Louis Proust » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Nicéphore Niépce » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Jean Marc Gaspard Itard » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ «Maria Röhl ». Nationalmuseum (Museu Nacional de Belles Arts d'Estocolm). [Consulta: 30 maig 2020].
↑ «Sir Austen Henry Layard | British archaeologist » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ «16 octubre 1847: Birth of Maria Pia of Savoy, Queen of Portugal » (en anglès). European Royal History, 16-10-2021. [Consulta: 5 gener 2022].
↑ «The Nobel Prize in Physiology or Medicine 1910 » (en anglès americà). [Consulta: 8 juliol 2020].
↑ Martínez Blasco , Patricia. [1] Historiadoras: Las mujeres de letras en la Universidad española del primer franquismo ] (tesi) (en castellà). UIniversitat de Saragossa. Facultat de Filosofia i Lletres, juny de 2019, pàg. 55 - 68.
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Georges Bernanos » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ Kardaş , Ayşe. «First female physician of Turkey: Safiye Ali » (en anglès). Daily Sabah, 09-12-2014. [Consulta: 10 maig 2022].
↑ Argan, Giulio Carlo, 1909-1992. . El arte moderno : del Iluminismo a los movimientos contemporaneos . 2a. ed. Tres Cantos (Madrid): Akal, [1998]. ISBN 84-460-0034-2 .
↑ «Otto Skorzeny | Nazi SS officer » (en anglès). [Consulta: 5 juliol 2020].
↑ Baget , Josep Maria. «Muere Blanca Álvarez, presentadora de la primera época de TVE » (en castellà) p. 11. La Vanguardia, 07-07-2000. [Consulta: 17 setembre 2022].
↑ «Rodger Ward | American race car driver » (en anglès). [Consulta: 19 juliol 2020].
↑ «Régine Crespin | enciclopèdia.cat ». [Consulta: 11 maig 2020].
↑ Larousse , Éditions. «Encyclopédie Larousse en ligne - Claude Lanzmann » (en francès). [Consulta: 13 juliol 2020].
↑ Palés , Alejandra «Raffaella Carrà, la 'show woman' televisiva, comunista i feminista ». Ara , 05-07-2021 [Consulta: 5 juliol 2021].
↑ Schäfer , Joachim. «Kalender - 5. Juli » (en alemany). Ökumenisches Heiligenlexikon , 2014. [Consulta: 7 gener 2014]. Les dates entre parèntesis corresponen a l'any de la mort de la persona citada.
↑ Santi, beati e testimoni .