Albert Becker
 Retrat d'Albert Becker | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | Albert Ernst Anton Becker 13 juny 1834  Quedlinburg |
| Mort | 10 gener 1899 (64 anys) Berlín |
| Dades personals | |
| Nacionalitat |  Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Compositor, organista |
| Ocupador | Acadèmia de les Arts de Berlín |
| Gènere | Música clàssica |
| Estil | Romanticisme |
| Professors | Siegfried Wilhelm Dehn |
| Alumnes | Jean Sibelius |
| Instrument | Violí |
| Família | |
| Parents | Günter Raphael (net) Albert Gerhard Becker (en)  (avi) |
     | |
Albert Becker (Quedlinburg, Alemanya, 13 de juny de 1834 - Berlín, Alemanya, 10 de gener de 1899) fou un compositor alemany.
Va rebre la seva primera educació musical de l'organista Bönicke en la seva ciutat natal, i després aprengué el contrapunt amb en Dehn i Hanpt a Berlín. El 1856 escriví la seva primera simfonia; la segona, en sol menor, va obtenir el 1861 el primer premi de la Societat dels amics de la Música, de Viena. El 1875-76 escriví la seva tercera simfonia i la seva magnífica missa; el 1881 fou professor del conservatori, i successivament, membre de la secció de música de la reial Acadèmia de belles Arts i director del cor de la catedral de Berlín, ciutat en la qual morí, pocs anys abans, havia renunciat a l'honrós càrrec de cantor de la Thomasschule de Leipzig. Becker fou com a compositor especialment de música religiosa, digne de major estimació.
A més de les obres citades anteriorment, publicà alguns quaderns de lieder per a una sola veu, salms (entre els que hi descollen el 23º), motets, cantates i l'oratori Seligaus Gnade. Com a compositor de música instrumental, ja no fou tan fecund, malgrat tot deixà diverses fantasies i fugues per a orgue, balades per a violí, peces per a violí i orgue, etc.
També compongué una òpera Lurley, 1896.
Com a professor del Conservatori Veit de Berlín, tingué entre altres alumnes en Franz Oskar Merikanto i a Paul Graener.[1]
Bibliografia[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert Becker |
- Enciclopèdia Espasa. Volum núm 7 (ISBN 84-239-4507-3)
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. V, pàg. 1065 (ISBN 84-239-4575-8)