Associació Catalana de Vexil·lologia

Afegeix enllaços
De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'organitzacióAssociació Catalana de Vexil·lologia
Dades
Nom curtACV i Vexicat Modifica el valor a Wikidata
Tipusassociació voluntària Modifica el valor a Wikidata
Camp de treballvexil·lologia i vexil·lografia Modifica el valor a Wikidata
Idioma oficialcatalà Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació26 setembre 1981
FundadorSebastià Herreros i Agüí Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Membre deFederació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques (1985–) Modifica el valor a Wikidata
Governança corporativa
Seu
Òrgan de premsaVexil·la Catalana Modifica el valor a Wikidata
Lloc webvexi.cat Modifica el valor a Wikidata

L'Associació Catalana de Vexil·lologia és una entitat fundada l'any 1981 i que aplega persones interessades en la vexil·lologia i la vexil·lografia a Catalunya.[1][2] D'ençà de 1985 és membre de la Federació Internacional d'Associacions Vexil·lològiques, moment en què es convertí en la primera associació vexil·lològica d'un país sense estat que rebia reconeixement internacional.[3][4]

Una de les missions fundacionals de l'Associació Catalana de Vexil·lologia fou la d'assessorar el procés d'adopció de banderes per part de municipis catalans.[2][5] Entre els seus fundadors hi destacà el genealogista, heraldista i activista LGBT Armand de Fluvià i Escorsa.[5] El primer municipi que adoptà els criteris de l'ACV fou Figueres l'any 1984,[2] seguit d'altres tals com Constantí,[6] Sant Gregori,[7] les Valls d'Àneu,[8] i Olesa de Bonesvalls.[9] En les dècades de 1980 i 1990 publicà també anualment el butlletí Vexil·la Catalana amb informació i estudis monogràfics sobre banderes històriques i municipals de Catalunya.[10][5] La seua tasca la feu esdevenir una de les entitats d'aquest àmbit acadèmic amb més prestigi d'Europa.[5]

Fou l'entitat encarregada de l'organització del 14è Congrés Internacional de Vexil·lologia,[11] celebrat entre el 30 de juny i el 5 de juliol de 1991 a Barcelona.[12] L'any 2017 l'associació avalà la proposta per a una estandardització de l'estelada presentada públicament per la Fundació Reeixida.[13]

L'any 1988 es veié immersa en una polèmica relacionada amb una subvenció rebuda per part de la Generalitat de Catalunya, quan diversos mitjans publicaren que el Cos Nacional de Policia investigava si aquests ingressos s'havien destinat a finançar accions de la Crida a la Solidaritat contra la visita del monarca Joan Carles I d'Espanya a Barcelona.[14][15] La Fiscalia desestimà posteriorment qualsevol acusació d'irregularitat puix que l'ACV mostrà tots els contractes laborals i fulls salarials que demostraren que, aquesta partida econòmica de 1,05 milions de pessetes (equivalents a 6.310 euros), fou emprada correctament i lícita per crear llocs de feina en les llavors anomenades «entitats juvenils».[16]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Current members» (en anglès). Fédération internationale des associations vexillologiques (FIAV). [Consulta: 25 març 2020].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Herreros i Agüí, Sebastià «La Bandera de Barcelona 1991-2005» (en castellà). Comunicaciones del Congreso Internacional de Vexilología XXI Vexilobaires 2005, 2005, pàg. 271-280.
  3. ↑ «Admissions list» (en anglès). Fédération internationale des associations vexillologiques (FIAV). [Consulta: 25 març 2020].
  4. ↑ XI Congreso Internacional de Vexilología. Madrid, 26-31 mayo 1985. Comunicaciones. (en castellà i anglès). Barcelona: Sociedad Española de Vexilología, 1987, p. 18-19. ISBN 84 404-0109-4. 
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Barnils i Folguera, Ramon «La Vexil·lologia». El Temps, núm. 211, 09-08-1988.
  6. ↑ «L'escut i la bandera». DUCH, Montserrat i GINÉ, Anna M.: Constantí. Edicions Cossetània, Valls, 2001. Pàg. 14-15.
  7. ↑ «Els nostres símbols». Ajuntament de Sant Gregori. [Consulta: 25 març 2020].
  8. ↑ «Escut i bandera de les Valls d'Àneu». Consell Cultural de les Valls d'Àneu. [Consulta: 25 març 2020].
  9. ↑ Cortés Elía, M. del Agua. Inventari Patrimoni Cultural d'Olesa de Bonesvalls. Barcelona: Diputació de Barcelona / Ajuntament d'Olesa de Bonesvalls, 2006, p. 28 [Consulta: 25 març 2020]. 
  10. ↑ «Vexil·la catalana / Associació Catalana de Vexil·lologia». Biblioteca de Catalunya. Arxivat de l'original el 25 de març 2020. [Consulta: 25 març 2020].
  11. ↑ Rodríguez Peñas, Tomás «Las banderas en el mundo. Estado actual». Emblemata. Institución Fernando el Católico, 2013, pàg. 83-92. ISSN: 1137-1056.
  12. ↑ Herreros, Sebastià. Barcelona Vexil·lològica. 14 Congrés Internacional de Vexil·lologia: 30 juny - 5 juliol 1991. Comunicacions.. Barcelona: Associació Catalana de Vexil·lologia, 2001. ISBN 8460724786. 
  13. ↑ «Una norma per a l'estelada». Vilaweb, 01-06-2017. [Consulta: 24 març 2021].
  14. ↑ Montagut, Albert «Una subvención de la Generalitat fue 'desviada' a la Crida días antes de la campaña contra el Rey». El País, 14-05-1988.
  15. ↑ Revés, Carles. «La Generalitat investiga la ayuda indebida a la Crida» (Hemeroteca) (en castellà) p. 18. La Vanguardia, 17-05-1988. [Consulta: 23 març 2021].
  16. ↑ Cia, Blanca «El fiscal cree que hubo estafa al 'desviar' a la Crida una subvención de la Generalitat» (en castellà). El País [Madrid], 30-11-1988. ISSN: 1134-6582.

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Associació_Catalana_de_Vexil·lologia&oldid=32600039»