Attil
| عتيل | ||||
| Localització | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Municipi | ||||
| Graella palestina | 156/197 | |||
| Geografia | ||||
| Superfície | 7,3 | |||
| Organització política | ||||
| Governació | Tulkarem | |||
| Identificador descriptiu | ||||
| Fus horari | ||||
Attil (àrab: عتيل, ʿAttīl) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 12 kilòmetres al nord-est de Tulkarem. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 9.038 habitants el 2007.[1] La majoria de la seva població està expatriada a Jordània, als estats àrabs del Golf, als Estats Units, a Europa i a altres parts del món. Attil és el punt de connexió entre les altres viles i Tulkarem. Limita amb Illar a l'est; Baqa ash-Sharqiyya al nord; la Línia Verda a l'oest; i Deir al-Ghusun al sud. Està envoltat per les muntanyes Nabhan, Aboora, Asad, i Shehadeh.
Història[modifica]
Attil és una vila antiga situada en un turó a la vora de les planes. S'han trobat terres de mosaic fragmentaris i columnes d'una església, juntament amb cisternes excavades a la roca, així com coves.[2]
Època otomana[modifica]
Attil, igual que la resta de Palestina, va ser incorporada a l'Imperi Otomà en 1517, i en el cens de 1596 era part de la nàhiya o subdistricte de Jabal Sami que era sota la administració del liwà o districte de Nablus. La vila tenia 59 llars, totes musulmanes, i pagava impostos sobre blat, ordi, cultius d'estiu, oliveres, ingressos ocasionals, ruscs i/o cabres, i una premsa d'oli d'oliva, o del suc de raïm.[3]
A finals del període otomà, en 1852, l'erudit estatunidenc Edward Robinson va descriure el seu pas per les viles de Zeita i Jatt de camí cap a 'Attil. De la pròpia Attil va dir que era "una vila considerable," situada en un turó amb planures al nord i al sud.[4]
En 1863 l'explorador francès Victor Guérin visità la vila i la va anomenar Deir Attil.[5]
En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund va descriure la vila com de mida considerable, situada en un turó al límit amb la planura, i envoltada de petites oliveres.[6]
Època del Mandat Britànic[modifica]
Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Attil tenia 1.656 musulmans.[7] En el cens de Palestina de 1931, Attil, juntament amb Jalama, Al-Manshiyya i Zalafa tenia una població total de 2.207 persones, totes musulmanes llevat un drus, vivint en 473 cases.[8]
En 1945 la població d'Attil era de 2.650 habitants, tots musulmans,[9] amb 7.337 dúnams de terra segons un cens oficial de terra i població.[10] 4.011 dúnams eren plantacions i terres de rec 2,527 usades per cereals,[11] i 86 dúnams eren sòl edificat.[12]
Després de 1948[modifica]
Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Attil va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana
Referències[modifica]
- ↑ 2007 PCBS census Arxivat 2019-04-09 a Wayback Machine.. Palestinian Central Bureau of Statistics (PCBS). p. 107.
- ↑ Dauphin, 1998, p. 757
- ↑ Hütteroth and Abdulfattah, 1977, p. 126
- ↑ Robinson and Smith, 1856, p. 124.
- ↑ Guérin, 1875, p. 345
- ↑ Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 151
- ↑ Barron, 1923, Table XI, Sub-district of Tulkarm, p. 27
- ↑ Mills, 1932, p. 53
- ↑ Department of Statistics, 1945, p. 20
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 124
- ↑ Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 174
Bibliografia[modifica]
- Barron, J. B.. Palestine: Report and General Abstracts of the Census of 1922. Government of Palestine, 1923.
- Conder, Claude Reignier; Kitchener, H. H.. The Survey of Western Palestine: Memoirs of the Topography, Orography, Hydrography, and Archaeology. 2. Londres: Committee of the Palestine Exploration Fund, 1882.
- Dauphin, Claudine. La Palestine byzantine, Peuplement et Populations (en francès). III : Catalogue. Oxford: Archeopress, 1998. ISBN 0-860549-05-4.
- Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Government of Palestine, 1945.
- Guérin, V. Description Géographique Historique et Archéologique de la Palestine (en francès). 2: Samarie, pt. 2. París: L'Imprimerie Nationale, 1875.
- Hadawi, S.. Village Statistics of 1945: A Classification of Land and Area ownership in Palestine. Palestine Liberation Organization Research Centre, 1970.
- Hütteroth, Wolf-Dieter; Abdulfattah, Kamal. Historical Geography of Palestine, Transjordan and Southern Syria in the Late 16th Century. Erlanger Geographische Arbeiten, Sonderband 5. Erlangen, Germany: Vorstand der Fränkischen Geographischen Gesellschaft, 1977. ISBN 3-920405-41-2.
- Mills, E.. Census of Palestine 1931. Population of Villages, Towns and Administrative Areas. Jerusalem: Government of Palestine, 1932.
- Palmer, E. H.. The Survey of Western Palestine: Arabic and English Name Lists Collected During the Survey by Lieutenants Conder and Kitchener, R. E. Transliterated and Explained by E.H. Palmer. Committee of the Palestine Exploration Fund, 1881.
- Robinson, E.; Smith, E. Later Biblical Researches in Palestine and adjacent regions: A Journal of Travels in the year 1852. Londres: John Murray, 1856.
Enllaços externs[modifica]
- Welcome To 'Attil
- Attil, Welcome to Palestine
- Survey of Western Palestine, Map 11: IAA, Wikimedia commons
| Ciutats |
|  |
|---|---|---|
| Municipis | ||
| Viles | ||
| Camps de refugiats | ||
