Deir al-Ghusun

Plantilla:Infotaula geografia políticaDeir al-Ghusun
دير الغصون

Localització
Map
 32° 21′ 11″ N, 35° 04′ 37″ E / 32.3531°N,35.077°E / 32.3531; 35.077
Municipi
Graella palestina157/195
Geografia
Superfície2 km² Modifica el valor a Wikidata
Altitud264 m Modifica el valor a Wikidata
Organització política
GovernacióTulkarem
Identificador descriptiu
Fus horari

Lloc webdeiralghusoon.com Modifica el valor a Wikidata

Deir al-Ghusun (àrab: دير الغصون, Dayr al-Ḡuṣūn) és un municipi palestí de la governació de Tulkarem, a Cisjordània, 8 kilòmetres al nord-est de Tulkarem. Es troba vora la Línia verda que separa Cisjordània d'Israel. Segons l'Oficina Central Palestina d'Estadístiques tenia 8.242 habitants el 2006[1] Es troba a una altitud de 200 metres.

Història[modifica]

Deir el-Ghusun podria haver estat el poble marcat com "El Dair" al mapa de Pierre Jacotin elaborat durant la invasió de Napoleó en 1799.[2] A mitjans del segle xix va ser conegut per la seva producció de cotó.[3]

En 1863, a les acaballes de l'Imperi Otomà, l'explorador francès Victor Guérin va passar-hi i assenyalà la vila al sud d'Attil. La va descriure com a gran, i ocupant una cimera.[4] En 1882 el Survey of Western Palestine de la Palestine Exploration Fund la descriu com «un vila de grandària moderada, en un turó, amb un pou a l'oest. Al nord és obert al sòl baix. Està envoltat de magnífics boscos d'olives, que ocupen una àrea d'uns tres quilòmetres quadrats cap al sud.»[5]

A principis del segle xx, els residents de Deir el-Ghusun van establir caserius agrícoles coneguts com a khirba, utilitzats principalment durant les estacions d'arada i collita, als afores del poble. A partir dels anys vint, sis d'ells es van convertir en viles independents.[6]

Època del Mandat Britànic[modifica]

Segons el cens organitzat en 1922 per les autoritats del Mandat Britànic, Deir al Ghusun tenia 1,.410 musulmans,[7] incrementats en el cens de Palestina de 1931 a 2,060 musulmans en 451 cases.[8]

En 1945, Deir al-Ghusun fou comptades amb les viles que després formarien Zemer, i plegades tenien una població de 2,860 musulmans,[9] amb un total de 27,770 dúnams de terra.[10] D'aquests, un total de 183 dúnams eren per cítrics i bananes, 13,757 eren per plantacions i terra de rec, 11,585 dúnams eren per a cereals,[11] mentre 94 dúnams eren classificats com a sòl edificat.[12]

Les viles de Jarisha i Masqufa eren situades dins Deir al-Ghusun però governades per consells de vila independents.[13]

Després de 1948[modifica]

Després de la de la Guerra araboisraeliana de 1948, i després dels acords d'Armistici de 1949, Deir al-Ghusun va restar en mans de Jordània. Després de la Guerra dels Sis Dies el 1967, ha estat sota ocupació israeliana.

Referències[modifica]

  1. Projected Mid -Year Population for Tulkarm Governorate by Locality 2004- 2006 Arxivat 2019-03-31 a Wayback Machine. Palestinian Central Bureau of Statistics.
  2. Karmon, 1960, p. 170 Arxivat 2019-12-22 a Wayback Machine.
  3. Beshara Doumani. Rediscovering Palestine: Merchants and Peasants in Jabal Nablus. University of California Press, 1995. 
  4. Guérin, 1875, p. 345
  5. Conder and Kitchener, 1882, SWP II, p. 152
  6. Transformation in Arab Settlement, Moshe Brawer, in The Land that Became Israel: Studies in Historical Geography, Ruth Kark (ed), Magnes Press, Jerusalem 1989, p.174
  7. Barron, 1923, Table IX, Sub-district of Tulkarem, p. 27
  8. Mills, 1932, p. 54
  9. Department of Statistics, 1945, p. 20
  10. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 74
  11. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 124
  12. Government of Palestine, Department of Statistics. Village Statistics, April, 1945. Quoted in Hadawi, 1970, p. 174
  13. Spatial and Socioeconomic analysis at micro level: Deir al Ghusun, population, living conditions and urban trends Local Government Ministry of the Palestinian National Authority, Statistics obtained by Mayor of Deir al-Ghusun (Khaled Muhammad) and the Palestinian Central Bureau of Statistics. pp.11-13.

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]