Casa-fàbrica Valentí
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i edifici industrial  | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | parcialment destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Raval (Barcelonès) | |||
| Localització | Riereta, 24 i 24 bis (enderrocat) | |||
| ||||
La casa-fàbrica Valentí era un conjunt de dos edificis situats al carrer de la Riereta, 24-24 bis del Raval de Barcelona, del que només es conserva el primer. Com que no està catalogat, li correspon la categoria D (bé d'interès documental), atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.[1]
Història[modifica]
El 1826, el fabricant de pintats (indianes) Josep Valentí i Colom es va casar amb Teresa Bonaplata i Valentí (1807-1862),[2] filla del també fabricant Salvador Bonaplata i Corriol[3] (vegeu casa-fàbrica Bonaplata). Segons el Padró de fabricants del 1829, tenia una fàbrica al carrer de Sant Pere Més Alt, 6 (antic) amb 8 taules de pintar.[4]
El 1831, va adquirir uns terrenys al carrer de la Riereta i va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de dos cossos, un de planta baixa i tres pisos (actual núm. 24) i un altra de planta baixa (núm. 24 bis) segons el projecte del mestre d'obres Jaume Jambrú,[5][4] i novament el 1833 per a remuntar dos pisos al cos de planta baixa, així com convertir en finestres dos portals de la planta baixa, segons el projecte del mateix Jambrú.[6][4] El 1839, Valentí va sol·licitar permís per a instal·lar una màquina de vapor de 10 CV a la seva filatura de cotó, segons els plànols del mestre d'obres Antoni Jambrú.[7][4] El 1840, juntament amb els germans Batlló, Andreu Balius i Pere Terrés, va demanar el subministrament de la ploma d'aigua de la mina de Montcada que havia adquirit des del repartidor del carrer de la Riereta[8][4] (vegeu casa-fàbrica Moragas).
El 1842, la societat Valentí, Heriz i Cia, amb un capital de 27.000 duros, hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV procedent de la casa Alexander de París.[9][4] A les «Estadístiques» del 1850 hi figurava la filatura de Marià Sirvent i Cia amb 6.960 fusos de mule-jennies i 155 treballadors.[4] Segons la guia El Consultor del 1857, aquesta fàbrica compartia les instal·lacions amb les filatures de Ramon Capella i Cia i Ramon Soler, les de teixits de Pere Plana i Cia i Bonifaci Felip, i la del perxer Joan Domènech.[10] El 1863 hi havia la filatura de Ramon Capella i Cia, de trenyelles d'Oleguer Vilera, i la de teixits de Bernat Muntadas i Cañellas i Cia.[11]
El 1859, Valentí va demanar permís per a construir-hi una xemeneia.[12] El 9 de febrer del 1870 es va produir un incendi en una de les «quadres»,[13] i Valentí va morir el 16 d'agost del mateix any.[14] La fàbrica va passar a mans de Valentí Germans,[15] que el 1871 van demanar permís per a instal·lar-hi un nou generador de vapor de 40 CV i la correspondent xemeneia, segons els plànols de l'enginyer Jaume de Castro.[16][17][4]
La fàbrica fou llogada a diversos industrials, com per exemple Josep Lluelles, que al tombant del segle hi fabricava mantes i moletons[18][19][20][4]
El 1942 es va segregar la finca del núm. 24 bis, que acabà convertida en garatge.[4]
Referències[modifica]
- ↑ «Fitxa 0 de Ciutat Vella». Catàleg de Patrimoni. Ajuntament de Barcelona.
- ↑ «Teresa Bonaplata Valentí». Geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ «Salvador Bonaplata Curriol». geneanet. Sofia Garçon.
- ↑ 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 Artigues i Vidal i Mas i Palahí, 2019.
- ↑ «Josep Valentí. Fabricant de Pintats. Riereta, 9. Construir una casa-fàbrica i la claveguera i l'enrajolat corresponents». C.XIV Obreria C-109. AHCB, 26-09-1831.
- ↑ «José Valentí. Fabricant de pintats. Riereta 1. Quarter 5, barri 4, illa 35». C.XIV Obreria C-114/1833-128. AHCB, 12-05-1833.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 24-10-1839.
- ↑ AHCB, C.XIV Obreria C-132, 25-1-1840.
- ↑ Raveux, 2005, p. 180.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1857, p. 136, 153, 159, 204, 229, 312, 313, 316, 317, 326.
- ↑ El Consultor. Nueva guía de Barcelona, 1863, p. 137, 138, 141, 207, 257, 291.
- ↑ «José Valentí. Riereta 24. Fàbrica. Construcció d'una xemeneia de vapor». Q127 Foment 98/1859. AMCB.
- ↑ Diario de Barcelona (edición tarde), 10-02-1870, p. 1473.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 17-08-1870, p. 3305.
- ↑ Anuario-Riera, 1896, p. 418.
- ↑ Diario de Barcelona (edición mañana), 29-11-1871, p. 12444.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 2205 bis C, 24-2-1872.
- ↑ «moletó». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Anuario del comercio, de la industria, de la magistratura y de la administración, 1898, p. 905.
- ↑ Anuario-Riera, 1901, p. 510, 527.
Bibliografia[modifica]
- Artigues i Vidal, Jaume; Mas i Palahí, Francesc. El model de casa fàbrica als inicis de la industrialització. Registre de fàbriques de Ciutat Vella de Barcelona 1738-1807/1808-1856, 2019, p. 424-426. ISBN 9788491562160.
- Raveux, Olivier «Los fabricantes de algodón de Barcelona (1833-1844). Estrategias empresariales en la modernización de un distrito industrial» (en castellà). Revista de Historia Industrial, 28, 2005, pàg. 157-185.