Elàdia Faraudo i Puigdollers
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1899  Barcelona |
| Mort | 1979 (79/80 anys) |
| Activitat | |
| Ocupació | assistenta social |
Elàdia Faraudo i Puigdollers (Barcelona, 25 de juliol de 1899 - Ciutat de Mèxic, 1979): pionera de l'assistència social i política catalana exiliada a Mèxic.[1]
Biografia[modifica]
Va néixer a Barcelona l'any 1899, filla d’Eladi Faraudo i Ortells i Elvira Puigdollers i Gili, essent la gran de quatre germans. Era cosina de Josep Dencàs i Puigdollers i Francesc Espriu Puigdollers. El pare, que era agent de borsa, quedà arruïnat arran de la Primera Guerra Mundial.[2]
Pionera de l'assistència social[modifica]
Elàdia Faraudo va tenir un paper important en el camp de l'assistència social durant la Segona República Espanyola.[3] Va obtenir el títol d'assistenta social a Bèlgica, on havia estudiat Ciències Socials. Posteriorment, va treballar a la Generalitat de Catalunya com a directora d'Assistència Social, mentre vivia a la plaça del Doctor Letamendi conjuntament amb la seva tieta Teresa Puigdollers i Gili. El 30 de novembre de 1933 publicà a La Humanitat l’article «Fem guarderies pels infants»,[4] l’únic escrit publicat per ella en premsa catalana. El març de 1935 ingressà a la maçoneria, com a membre de la Lògia Manuel Ruiz Zorrilla, de Barcelona, núm. 21, del Gran Orient espanyol.[1]
Durant la Guerra Civil[modifica]
L'any 1938, va ser nomenada directora general d'Evacuació i Assistència dels Refugiats del Ministeri de Treball i Assistència Social. El gener de 1937, convidada per Socors Roig Internacional, viatjà a París per assistir —en nom del Comitè Central d’Ajut als Refugiats— a la Conferència Internacional per a l’ajut als ferits, vídues, orfes i refugiats d’Espanya, organitzada per la Commission de Solidarité du Rassemblement Populaire pour l'Aide au Peuple Espagnol. Per decret del 2 de juny de 1937, després de la designació de Jaume Aiguader com a ministre de Treball i Assistència Social, ella fou nomenada secretària general d’Evacuació i Assistència als Refugiats de la República i, al gener de 1938, directora general. Des d'aquest càrrec havia de gestionar les colònies infantils i els ajuts als refugiats. Al mes de setembre de 1938, amb la dimissió del ministre Aiguader, ella també cessà del càrrec ministerial i es reincorporà de nou com a funcionària a la Comissió Escolar d’Assistència Social, adscrita al Departament de Cultura de la Generalitat republicana.[1]
Exili[modifica]
L'any 1939 s'exilià, en primer lloc, a Perpinyà, França. Després d'alliberar el seu germà del camp d'Argelers, s'embarcà a Bordeus juntament amb la seva família en el vaixell Méxique, i el 27 de juliol de 1939 va arribar a Veracruz, Mèxic[1]. Posteriorment, es traslladà a Monterrey, on visqué i treballà, i on va ser Directora de l'Institut de Treball Social. Incorporada a la Universitat de Nuevo León, va participar en la fundació, l'any 1968, de l'Escola de Treball Social de Nuevo León i del Servei de Treball Social de l'Hospital Universitario de Monterrey. El 1940 fou nomenada secretària del Centro Cultural Ibero-Mexicano i va morir exiliada a Mèxic l'any 1979.[1][5]
Altres pioneres del treball social[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Vinyes i Roig, Pau. «Biografia Elàdia Faraudo i Puigdollers». Memoriaesquerra.cat. [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ «Persona - Faraudo Puigdollers, Eladia (1899-1979)». [Consulta: 27 setembre 2021].
- ↑ Article presentació del Calendari "Treball social: una genealogia femenina", de l'Institut Català de les Dones
- ↑ Faraudo Puigdollers, Elàdia. «Fem guarderies pels infants». La Humanitat: Any 3, núm. 640, 30-11-1933. [Consulta: 23 maig 2024].
- ↑ Gómez-De Lara, José L. «Médicos exiliados en México. Su labor y aportes (1936-1939)» (en castellà). Cirugía y cirujanos, 89, 2, 2021-04, pàg. 278–283. DOI: 10.24875/ciru.20000880. ISSN: 2444-054X.