Francesc Abelló Pascual
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1892  Reus (Baix Camp) |
| Mort | 1973 (80/81 anys) Reus (Baix Camp) |
| Activitat | |
| Ocupació | metge |
Francesc Abelló Pascual (Reus, 1892 - 1973) va ser un metge psiquiatre català.[1]
Cosí germà de Josep i Joan Abelló Pascual, metge i farmacèutic respectivament, Francesc Abelló es va llicenciar en Medicina a la Universitat de Barcelona el 1919. Es va especialitzar en Psiquiatria i va ser contractat per l'Institut Pere Mata l'abril de 1922, i el 1929 el van nomenar sotsdirector, quan era director Josep Briansó. El 1927 va ser nomenat inspector municipal de Sanitat. Afiliat al Foment Nacionalista Republicà de Reus, va ser elegit regidor a les eleccions municipals de l'abril de 1931. Com a president de la Comissió de Cultura de l'Ajuntament, i preocupat per la conservació del patrimoni històric, proposà la creació del Museu Municipal.[1] El 1933, aprovada la proposta, es va crear el Patronat del Museu, del que Abelló en va ser president de la Junta fins a les eleccions de gener del 1934.[2][3]
L'agost del 1936, és nomenat delegat de la Generalitat a l'Institut Pere Mata.[a] El setembre de 1938, quan van convertir l'Institut Pere Mata en hospital de sang, va organitzar el trasllat de malalts i de sanitaris a l'Hospital de Sant Boi de Llobregat i a finals d'octubre van traslladar-se al Castell de Montesquiu.[3]
El gener de 1939, Francesc Abelló Pascual s'exilià a França deixant la direcció del centre en mans del doctor Salvador Vilaseca. Al tornar, el van detindre, el van empresonar, el van cessar del seu càrrec a l'Institut Pere Mata, i el van inhabilitar professionalment. Alliberat el 1941, no va tornar a l'Institut fins al 1955 on va estar-se fins a la seva jubilació el 1966, moment en què se li va restituir la subdirecció de l'Institut Pere Mata.[4][3]
Va ser un dels fundadors i col·laborador habitual de Fulls clínics a Reus, una revista de formació mèdica continuada que va sortir irregularment entre el desembre del 1931 i el gener del 1936. Se'n van publicar onze números, amb diversos articles de molts metges reusencs. A més del mateix Francesc Abelló, hi col·laboraven Josep Briansó Salvador, Pere Cavallé Pi, A. Escolà Gibert, Lluís Grau Barberà, Josep M Ibarz, Santiago Ibarz Grao, Enric Olesti Reig, Antoni Oriol i Anguera, Jaume Roig Padró, Jaume Sabater Vallès, Josep Solanes Vilaprenyó, Miquel Taverna-Torm, Francesc Tosquelles Llauradó, V. Viladrich i Salvador Vilaseca.[5]
Era delegat de l'empresa farmacèutica Laboratoris Abelló, que coorganitza diversos congressos de la Societat Hispano Lusitana d'Endocrinologia.[3]
Notes[modifica]
- ↑ Nota mecanografiada conservada a l'arxiu del Museu de Reus: «El ciutadà Francesc Abelló Pasqual és nomenat Delegat de la Generalitat per tal de que procedeixi a la incautació [sic] de l’Institut “Pere Mata” de Reus, i per a que resolgui totes les contingències que es derivin de l’esmentada incautació. / Barcelona, 4 d’agost del 1936».
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Col·legi Oficial de Metges de la Província de Tarragona. Col·legi Oficial de Metges de Tarragona. Una història de cent anys (1898-1998).. Tarragona: Col·legi Oficial de Metges de la província de Tarragona, 1998, p. 89-90.
- ↑ Arxiu Històric de Reus. «Actes municipals 1933» del dia 23 de març
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 Massó carballido, Jaume. Patrimoni en perill: notes sobre la salvaguarda dels béns culturals durant la guerra civil i la postguerra (1936-1948). Reus: Centre de Lectura, 2004, p. 233-236. ISBN 8487873545.
- ↑ Sardà Martí, Joan «El doctor Francesc Abelló». Setmanari Reus, 03-05-1975, pàg. 3.
- ↑ La Premsa a la província de Tarragona durant la Segona República: 1931-1936. Tarragona: Diputació de Tarragona, 1996, p. 369-371. ISBN 848861828X.