Grup de la clorargirita
 Grup de la clorargirita | |
|---|---|
| Grup de minerals | |
 Cristalls de clorargirita, espècie que dona nom al grup  | |
| Classificació | |
| Categoria | halurs |
| Nickel-Strunz 10a ed. | 03.AA |
| Propietats | |
| Sistema cristal·lí | isomètric |
| Més informació | |
| Referències | [1] |
El grup de la clorargirita és un grup de minerals de la classe dels halurs format per halurs d'argent o coure. A banda de la clorargirita, la qual li dona nom, el grup també està integrat per: bromargirita, marshita, miersita i nantokita. Totes cinc espècies cristal·litzen en el sistema isomètric.
| Espècie | Fórmula |
|---|---|
| Bromargirita | AgBr |
| Clorargirita | AgCl |
| Marshita | CuI |
| Miersita | (Ag,Cu)I |
| Nantokita | CuCl |
Segons la classificació de Nickel-Strunz aquests minerals pertanyen a «03.AA - Halurs simples, sense H₂O, amb proporció M:X = 1:1, 2:3, 3:5, etc.» juntament amb els següents minerals: iodargirita, tocornalita, carobbiïta, griceïta, halita, silvina, vil·liaumita, salmiac, lafossaïta, calomelans, kuzminita, moschelita, neighborita, clorocalcita, kolarita, radhakrishnaïta, challacolloïta i hephaistosita.
Als territoris de parla catalana ha estat descrita la clorargirita a tres indrets: a la pedrera Berta, situada entre els municipis de Sant Cugat del Vallès i El Papiol (Vallès Occidental-Baix Llobregat, Barcelona),[2] i a les mines Ramona (Bellmunt del Priorat) i Balcoll (Falset), totes dues al Priorat (Tarragona).[3]
Referències[modifica]
- ↑ «Chlorargyrite Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 1r juny 2023].
- ↑ «Pedrera Berta». Mineralogistes de Catalunya, VI, 2/3, 1994, pàg. 34-77 [Consulta: 6 juny 2023].
- ↑ Abella, Joan. Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat, p. 61-62. ISBN 978-84-612-1312-2 [Consulta: 6 juny 2023].